Ara no toca

Una de les primeres coses que vaig fer tot just integrar-me a CDC va ser signar el manifest de la Plataforma per la Sobirania, per coherència amb la meva ideologia i perquè penso que CiU i ERC s'han d'entendre per poder avançar com a nació i com a societat.

Avui he llegit que la Plataforma demana, entre altres coses que sí subscric, que CiU presenti una moció de censura contra el Govern. Vistes les circumstàncies actuals, ho trobo un error. En altres paraules: ara no toca.

CDC i ERC es troben a les portes d'un congrés nacional que han de redefinir moltes coses. En el cas de Convergència, s'ha de tenir clar que, tot i haver aguantat l'embestida en aquestes darreres eleccions, es fa necessari renovar el discurs més que mai. Això ja s'ha començat a fer i penso que la militància hi hem de tenir un rol actiu i actuar amb la màxima ambició. En definitiva, opino que hem de treballar de portes endins tot pensant en el dia de demà, quan tornarem a ser la força majoritària del catalanisme. Fins aleshores el millor és quedar-se a l'oposició, plantejant propostes i fent visibles les contradiccions del tripartit. Si no és així, si actuem amb presses i amb tacticisme, correm masses riscos ara mateix inassumibles com a partit i com a país.

clipped from www.avui.cat La Plataforma per la Sobirania, un corrent independentista de CDC, ha considerat insatisfactoris els resultats electorals obtinguts per CiU i ha proposat a Artur Mas que presenti una moció de censura contra el govern de José Montilla i formi un nou executiu en aliança amb ERC. Les eleccions avalen, d'acord amb aquesta plataforma, quatre plantejaments: "el compromís polític de CiU amb l'exercici del dret a l'autodeterminació de la nació catalana", un pacte d'"actuació conjunta a les corts espanyoles", la presentació d'una moció de censura per part de CiU durant aquest any i la "formació d'un nou govern amb el suport principal de CiU i ERC".

Existeix el "català emprenyat"?

De la gran victòria del PSC s'en podria deduïr que el personatge del "català emprenyat" no ha estat més que una ficció interessada. És així? En Raimon Obiols, ànima de la Convenció pel Futur, té molt clar que sí. En canvi, l'amic Marc Arza ho atribueix a la por al PP induïda des de les files socialistes.

A part que les eleccions espanyoles funcionen en base a una dinàmica diferent a les eleccions catalanes, personalment em quedo amb la segona interpretació: cridar "que ve el llop!" sol funcionar, encara que les propostes electorals brillin per la seva absència.

clipped from www.noucicle.org Seguint la premsa, la ràdio i la televisió un observador hauria pogut deduir que Catalunya era un país turmentat, amb una profunda crisi de pessimisme i emprenyament, interrogacions existencials i pulsions identitaristes. La realitat no és aquesta. No és que manquin els motius d’insatisfacció, però comentant el míting del Sant Jordi, em va semblar que era “un pam de nas de la Catalunya optimista als profetes del pessimisme”. Els resultats d’ahir confirmen, em sembla, aquesta percepció. clipped from catalunyafastforward.blogspot.com L’escombrada socialista d’aquest darrer diumenge podria fer pensar que el català emprenyat ha estat un miratge, un artifici periodístic brillant però allunyat de la realitat del país. El cert és, però, que l’índex de satisfacció (insatisfacció!) política continua assenyalant un alt grau d’incomoditat i queixa. Així doncs com s’entén el resultat del diumenge? Doncs en clau poruga. El català emprenyat existeix però es veu superat de llarg pel català poruc.

L'hora del nou sobiranisme

La temptació de fer un post triumfalista és molt gran. Ahir, quan vaig anar a dormir, CiU tenia 10 diputats i avui quan m'he llevat en tenia 11, un més respecte fa quatre anys. Som decisius. Missió complerta. Tot i perdre prop de 60.000 vots hem aguantat amb força la tremenda i immoral bipolarització que hi ha hagut durant aquesta passada campanya electoral i ara només falta que qui ha de trucar es decideixi a marcar el número dels headquarters del carr