Rànquing de ciutats catalanes

Normalment els rànquins de ciutats solen concentrar-se principalment en les grans metròpolis, deixant de banda les ciutats petites i mitjanes, bàsiques pel reequilibri territorial. Per això crec interessant fer conèixer quina és la posició dels principals sistemes urbans de Catalunya (Functional Urban Areas, FUA's) en relació a l'espai europeu.

Em baso en l'estudi més ampli al respecte elaborat fins ara, l'anomenat Study on Urban Functions (PDF, 253 pàgines), fet al 2007 per un equip de la Universitat Lliure de Brussel·les a instàncies de l'ESPON. Aquest estudi és una visió crítica d'un primer treball de l'any 2005 sorgit dels despatxos de NORDREGIO, potser l'organisme de pensament territorial més important d'Europa. Bàsicament, les correccions s'han basat en un afinament de les FUA's originals, engrandint el radi d'influència de les principals àrees metropolitanes (per exemple, Granollers s'ha integrat dins de Barcelona).

Com sol passar sempre, la metodologia de treball emprada per puntuar les ciutats és discutible, ja que alguns dels resultats poden sorprendre. Per veure detalladament quina és aquesta metodologia podeu trobar-la a les pàgines inicials de l'estudi esmentat. En tot cas, una primera radiografia de les ciutats europees en un sentit ampli en base a diversos paràmetres com són la població, l'administració, els centres de decisió empresarial, els transports, els centres de coneixement, el turisme i la indústria. La puntuació global és sobre 10 i com és lògic les grans metròpolis són les que tenen la nota més alta, destacant Londres per sobre de tot amb un 9,71. Pel que fa a Catalunya, Barcelona opté un 7,35, entrant dins del "Top-ten" europeu. La taula que he insertat (en format gràfic, he tingut problemes per insertar-la des de Word. Feu clic per ampliar) mostra la nota global i la puntuació sectorial de les ciutats catalanes. Segons l'ESPON, doncs, a Catalunya hi hauria una "Motor europeu" (Barcelona), dos "FUA's nacionals/transnacionals" (Tarragona-Reus i Girona) i set "FUA's locals/regionals). Sens dubte discutible, però també interessant.

El mapa que he elaborat a partir de les dades d'aquest estudi el podeu trobar en escala 1:750.000 i en format PDF al nou apartat d'aquest bloc titulat "Mapa del mes", on cada mes en trobareu un de diferent.



Marxa enrera de Pagans

La incoherència que vaig esmentar fa un parell de setmanes ha resultat massa flagrant i finalment l'alcaldessa i la resta del govern municipal han decidit fer marxa enrera. Com marca el sentit comú, el projecte de pavelló s'haurà d'adequar al que digui el Pla d'Usos i al preceptiu procés participatiu.

Tot i que estic d'acord que sigui el Ple de l'Ajuntament qui tingui la darrera paraula, com a màxim òrgan de representació democràtica de la ciutat que és, les conclusions i recomanacions sorgides del procés participatiu s'han de tenir en compte. Si no és així, la "participança" corre el perill de quedar com pura retòrica buida de contingut.

L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha decidit fer un gest i esperarà a tenir el Pla d'Usos de la Devesa per decidir si tira endavant la cosntrucció del pavelló poliesportiu. Pagans va afirmar ahir que la voluntat del govern municipal és esperar per aprovar el projecte executiu del polèmic pavelló de la Devesa fins que es tinguin les conclusions del procés participatiu que el consistori obre perquè els ciutadans decideixin els usos de la totalitat del parc.
No obstant això, Pagans va aclarir que aquest procés participatiu no és "vinculant" i que el pla d'usos que s'aprovi serà el que proposi el govern, amb "aportacions i idees" dels ciutadans.
 blog it

La guerra de Chávez

La megalomania i les ànsies imperialistes d'Hugo Chávez han arribat a un extrems impensables. La retòrica i moviments bel·licistes d'aquests coronel i ex-colpista, erigit com a icona de l'esquerra més tronada i totalitària, poden acabar desembocant en un greu conflicte militar regional. Al cap i a la fi, no més que una perversa cortina de fum per amagar el seu fracàs en política interna. Espero que algun dia els "loony lefties" d'aquí casa vegin realment la mena de personatge que és Chávez.
clipped from www.economist.com

How the confrontation develops probably depends more on Mr Chávez than on anybody else. His popularity at home is fading—he lost a referendum in December, his first electoral defeat—and he is under pressure because of his government’s incompetence and a failure to address high rates of crime, shortages and inflation. A confrontation abroad, or at least a chance for some sabre-rattling, may be precisely what he craves.


blog it
Actualització a 7/3/2008: No deixeu de llegir l'entrevista al sociòleg veneçolà Tulio Hernández publicada a l'AVUI.