Alguna cosa es mou a Barcelona. Com a reacció al discurs oficial, i des de diferents àmbits, estan apareixent un seguit de iniciatives que qüestionen el model de ciutat. L'auge de la "Barcelona-marca" i els seus efectes col·laterals, especialment els relacionats amb el turisme, són objecte d'una crítica descarnada que, a voltes, sembla que es passa de frenada. Com a exemples recents es pot posar el llibre col·lectiu "Odio Barcelona" (Melusina, 2008) o el documental "Barcelona Thematic Park".
El primer té la gràcia i la particularitat de dir, en paraules de la seva responsable editorial, Ana S. Pareja, que "el creciente catalanismo" és un dels mals de la Barcelona contemporània i una de les raons que han portat a elaborar el llibre. L'argument, profundament demagògic, sembla sorgit del manual d'estil de Ciutadans. Aquesta petita entrevista a Pareja, publicada per un mitjà digital gens nacionalista, n'és una mostra.
En canvi, el documental (que adjunto en aquest post), igual que fan alguns dels autors que han escrit a "Odio Barcelona", s'esplaia en denunciar els efectes perniciosos del turisme de masses. No posaré en dubte alguns excessos comesos, encara que potser es fa un discurs excessivament negatiu amb el turisme, tot obviant els efectes positius. Tots hem estat turistes en algun moment de les nostres vides, així que no val caure en el maniqueisme. L'exemple dels turistes que s'emporten les rajoles de la vorera del Passeig de Gràcia no passa de ser una mostra d'incivisme, el mateix que practiquen amb èxit molts personatges autòctons.
El que si que està clar és que Barcelona no pot esdevenir només una marca i cal bastir un nou model. Darrerament, l'amic i també geògraf Joan-Anton Sánchez de Juan també n'ha parlat, a raó de la polèmica del domini .BCN. Com ell bé diu, Barcelona necessita articular un nou relat, el qual està per definir. Al meu entendre, aquest s'ha de basar en una nova relació entre Barcelona i Catalunya; entre capital i país. Només anant de la mà serà possible encarar els resptes de futur.
El primer té la gràcia i la particularitat de dir, en paraules de la seva responsable editorial, Ana S. Pareja, que "el creciente catalanismo" és un dels mals de la Barcelona contemporània i una de les raons que han portat a elaborar el llibre. L'argument, profundament demagògic, sembla sorgit del manual d'estil de Ciutadans. Aquesta petita entrevista a Pareja, publicada per un mitjà digital gens nacionalista, n'és una mostra.
En canvi, el documental (que adjunto en aquest post), igual que fan alguns dels autors que han escrit a "Odio Barcelona", s'esplaia en denunciar els efectes perniciosos del turisme de masses. No posaré en dubte alguns excessos comesos, encara que potser es fa un discurs excessivament negatiu amb el turisme, tot obviant els efectes positius. Tots hem estat turistes en algun moment de les nostres vides, així que no val caure en el maniqueisme. L'exemple dels turistes que s'emporten les rajoles de la vorera del Passeig de Gràcia no passa de ser una mostra d'incivisme, el mateix que practiquen amb èxit molts personatges autòctons.
El que si que està clar és que Barcelona no pot esdevenir només una marca i cal bastir un nou model. Darrerament, l'amic i també geògraf Joan-Anton Sánchez de Juan també n'ha parlat, a raó de la polèmica del domini .BCN. Com ell bé diu, Barcelona necessita articular un nou relat, el qual està per definir. Al meu entendre, aquest s'ha de basar en una nova relació entre Barcelona i Catalunya; entre capital i país. Només anant de la mà serà possible encarar els resptes de futur.
4 comentaris:
A mi em passa el mateix. I des de fa anys!!!
El contrast social existeix, certament, a tot arreu. El problema és que BCN fa ostentació de civilitat i és una de les ciutats més agressives que conec. Bé, amb Madrid, és clar.
Deixeu-me viure entre Girona i Sevilla. Amb tots els problemes són força més humanes i els relats són, com dir-ho, menys emfàtics
Hola Narcís,
Me gustaría hacer notar que jamás he utilizado la expresión "creciente catalanismo" en ninguna de las entrevistas que he concedido desde la publicación de "Odio Barcelona". Es posible que algunos periodistas malinterpreten declaraciones, más cuando se trata de entrevistas telefónicas que no quedan registradas. Nos ha ocurrido en muchas ocasiones y entendemos que es algo incontrolable. Éste es un tema sensible que se presta mucho a la instrumentalización y a la cicatería. Sólo quería dejar constancia de que esas palabras que pones en mi boca son erróneas.
Salutacions,
Ana S. Pareja
Ana,
gràcies pel teu comentari. Doncs realment hi ha un problema amb aquesta afirmació, perquè són moltes les fonts existents i les persones amb qui he parlat del llibre que sostenen que has dit això. A més, l'esment a "los problemas que al ciudadano interesan muy poco" no ajuda pas a negar-ho.
En tot cas, reitero les gràcies per l'aclariment. De passada, voldria proposar-te l'edició d'una segona part del llibre -que estic llegint, tot s'ha de dir- on s'entri més en el terreny de la proposta de millora de la ciutat. Com ha der ser la Barcelona que desitgeu? Quin ha de ser el model de ciutat?
Salut!
Per a l'Ana:
Aquí tens el que EL PAIS -no nacionalista- va posar en boca teva//
La premisa
del libro nos la explica su editora, Ana S.
Pareja: “Un día nos dimos cuenta de que
todos estábamos hartos de cosas de Barcelona:
los precios de los pisos, la escalada del
catalanismo, el escenario cultural, lo que
vende la ciudad y luego no ofrece, el colapso
turístico… Y nos pusimos de acuerdo
en hacer algo divertido, no beligerante, de
una manera libre y relajada”.
Font: http://www.melusina.com/rcs_gene/0084-32_Resena_Odio_BCN_EP3.pdf
Publica un comentari