Crisi i racionalització del mapa municipal

En pocs dies han aparegut als mitjans diverses declaracions de representants del món municipal reclamant un millor finançament pels municipis. En un context de crisi econòmica -quan menys es recapta i quan més demanda de serveis hi ha-, els ajuntaments tenen greus problemes per fer quadrar els números. Com diria aquell, una veritat incòmoda.

Si bé és cert que els ajuntaments catalans estan mal finançats i depenen massa d'impostos relacionats amb la construcció, cosa que ha provocat uns nefastos efectes territorials i paisatgístics, no és menys cert que el mapa municipal català es troba excessivament fragmentat i cal posar-hi remei. I d'això, ningú n'ha dit res de res. El 2000, el defenestrat "Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya" (PDF, 164 pàg.) ja advertia d'entrada sobre les conseqüències que comportava un mapa on més del 50% del municipis no arribaven als 1.000 habitants (dades de 1996, encara que l'argument és perfectament vàlid 12 anys després). Hi ha un paràgaf que val la pena reproduïr:

"Efectivament, de la manca d'un mínim de població en els municipis es deriva normalment una escassa capacitat econòmica i de gestió per al compliment dels serveis mínims, una prestació de serveis d'escassa qualitat i eficàcia, una reduïda eficiència i notables dispersió de les inversions públiques dirigides al món local i en ocasions una manca de recursos humans, i fins i tot d'implicació local en l'autogovern. Aquesta situació disfuncional es fa cada cop més palesa, per tal com la ciutadania demana progressivament més serveis als ajuntaments, i també perquè aquests resulten més complexos de gestionar." (pàg. 18)

La proposta de fusionar municipis va topar de ple amb la resistència del món municipalista, el mateix que ara demana més recursos públics. Poder, sentiments -identitat- i raó són massa difícils de casar, com la mateixa geopolítica recorda continuament, sigui quina sigui l'escala d'anàlisi. Si racionalitzar el mapa no és una solució acceptable, almenys que no es posin pals a les rodes a les propostes de gestió i coordinació supramunicipal.