La Catalunya-nodal

A l'any 2003, poc abans de l'arribada al govern del primer tripartit, el desaparegut Observatori de Desenvolupament Estratègic de Catalunya (ODECAT) va posar en marxa una col·lecció de pensament i reflexió territorial titulada "Panorama 7 territoris", l'objectiu de la qual era l'elaboració de documents de caràcter prospectiu sobre els reptes i oportunitats de futur de Catalunya. D'entre els tres títols que es van arribar a publicar destaca un vibrant treball titulat "Catalunya cap al 2020. Visions sobre el futur del territori" (PDF, 161 pàgines), obra de l'enginyer Andreu Ulied. A les seves pàgines, Ulied imaginava quatre escenaris futuribles, sempre sota el marc del catalanisme i del desenvolupament sostenible, termes enormement mal·leables.

Aquestes visons eren la "Catalunya-ciutat" (una renovació d'aquesta teoria clàssica d'origens noucentistes), la "Catalunya-nodal", la "Catalunya-global" i la "Catalunya-ecoregional". Tot i que quatre escenaris comptaven amb els seus pros i contres, sembla que en només 5 anys es pot afirmar que la visió de la Catalunya-nodal és la que respon amb més exactitud a les necessitats del país. No en va, el mateix Ulied es preguntava si era la visió més necessària. Encara que 5 anys després es poden detectar alguns errors ben lògics i comprensibles tractant-se d'un exercici de prospectiva (com ara dir que s'arribaria als 7 milions d'habitants el 2020, cosa que es va produir l'any passat), conté aspectes molt interessants que s'han de valorar amb força.

Aquesta afirmació es deu, en primer lloc, a la diagnosi sobre l'estat de Catalunya, molt semblant a la situació actual:

"S'ha perdut esperit emprenedor, els joves s'emancipen tardanament, les universitats estan excessivament burocratitzades, hi ha poc capital risc i depenem excessivament de mercats volàtils, com el turisme. Hi ha símptomes de pèrdua de pes relatiu a Espanya, en part a causa del creixement econòmic de les regions més endarrerides i al relatiu estancament de Catalunya".

Dit això, el govern de Catalunya havia de liderar un procés per situar el país a l'orbita dels més avançats i innovadors en camps com les TIC, mirant de reüll models com el finlandès. Si als 70 tothom mirava cap a Suècia, a inicis del segle XXI l'exemple més recurrent sempre és Finlàndia. Lligant el que imagina Ulied amb mesures de collita pròpia, em prenc la llibertat de reconvertir l'escenari original en una estratègia espacial. De manera molt sintètica, les mesures a seguir serien les següents:

-Prioritzar el creixement de les principals ciutats del litoral, pre-litoral i Catalunya interior, articulant-les amb transport públic. Sistema policèntric (nodes i xarxa).

-Reforçar el paper funcional i simbòlic de Barcelona, una marca de referència que no es pot obviar.

-Potenciar la integració funcional a nivell regional: Arc Mediterrani.

-Maximització de la posició geogràfica del país: Catalunya, porta sud d'Europa. Esdevenir el principal port de l'Europa Mediterrània (Barcelona i Tarragona). Activitats logístiques. Aeroports traspassats a la Generalitat, obrint-los a la participació del capital privat.

-Nova organització territorial: eliminar les províncies i dividir Catalunya en vegueries. Encara que Ulied en proposa 6, penso que haurien de ser 7, equivalents als àmbits de planejament. El mapa definitiu requerirà del diàleg entre els agents del territori i l'administració. Identitat i funcionalitat són difícils de conjugar. Les vegueries han de ser alhora els àmbits de descentralització de la Generalitat i de cooperació local, dotant-les de competències en planejament estratègic. Han d'actuar en xarxa amb el govern de la Generalitat. Cal defugir també del "dogma comarcalista": revisar el mapa comarcal d'acord amb la realitat funcional i fer que aquestes exerceixin competències fins ara reservades als municipis, com l'urbanisme. Si no es vol racionalitzar el mapa municipal, aquesta és l'única via per garantir eficiència, eficàcia i equitat. Reformar el finançament del municipi i de la comarca. A l'àrea metropolitana de Barcelona, fusionar vegueria i comarca en una sola unitat.

-Ciutat compacta. Reforma interior i nous creixements contigus a la trama urbana existent, intentant mantenir un mínim de coherència en la forma. Evitar la urbanització difusa i dispersa mantenint, sempre que sigui possible, densitats mitjanes-altes (100-200 hab./ha.). Barreja d'usos que siguin compatibles.

Poden haver-hi moltes més propostes. A mesura que anava escribint m'he anat engrescant i al final quedaria un post més llarg que un dia sense pa. Aquest és, doncs, un breu retrat de la Catalunya-nodal. Hi ha qüestions que queden a l'aire, com és el cas de l'esdevenir de la regió pirinenca, la qual queda en una situació molt subsidiària i perifèrica en aquest model. En tot cas, un primer pas per obrir un debat molt necessari i que porta molt de temps enquistat, especialment pel que fa a l'organització territorial. S'esperen aportacions!