Marca ciutat i icones urbanes

Els propers dies 13 i 14 de juny tindrà lloc a Figueres el congrés MarcaCiutat 08, una trobada per debatre sobre les estratègies de desenvolupament de les ciutats que s'han agrupat sota la denominació de "Citymarketing". Es tracta d'una magnífica iniciativa del CCAII, que dirigeix l'amic Pau Canaleta i comptarà amb la presència de destacats especialistes, alguns amb bloc com en José Antonio Donaire o l'Albert Medran.

Un dels temes que de ben segur es posaran sobre la taula és el relacionat amb les noves icones urbanes, aquestes grans peces arquitectòniques o urbanístiques que tenen com a raó de ser la creació d'una imatge simbòlica que serveixi per identificar -i promocionar- la ciutat. La Torre Agbar a Barcelona, el museu Guggenheim a Bilbao, el Gherkin de Londres o el Turning Torso de Malmö són només quatre exemples d'aquests casos on un edifici concret es converteix en una senya d'identitat d'una ciutat concreta. A més, si aquestes noves icones porten la signatura d'un arquitecte amb pedigrí, molt millor, per delícia dels Norman Foster, Santiago Calatrava, Richard Rogers, Daniel Libeskind, Renzo Piano, etc.

A vegades, aquesta tendència a contractar les vaques sagrades de l'arquitectura contemporània pot cansar i arribar a ser tediosa. No hi ha res més penós que veure un responsable municipal intentant aconseguir els seus serveis sigui com sigui. No ens posem nerviosos, que hi ha vida intel·ligent més enllà de Foster.

No cal dir que m'agrada l'arquitectura i el bon urbanisme. Sóc un ferm partidari de les ciutats que saben innovar creant i recreant espais, sempre que no es caigui en un seguidisme cec del que fan els altres i en actituds papanates. Un paisatge urbà ben dissenyat i amb elements que cridin l'atenció del vianant per la seva qualitat és garantia d'exit. La capacitat de jugar amb les formes, els volums, els colors o la textura és una mostra de quina ciutat és creativa i quina no, deixant de banda l'excessiva rigidesa normativa i donant peu a la imaginació.

I imaginar és precisament el que ha fet en Manel Bayo al proposar, amb una gran dosi d'ironia que s'agraeix, un total de 7 "projectes utòpics" pel futur Centre d'Art Contemporani de Girona. Podeu gaudir de les seves propostes al Bar del Centre Cultural de la Mercè fins el 29 de juny. N'hi ha per tots els gustos, des dels patriotes (veure imatge) fins a les feministes. Alcaldessa, pren nota!