El que m'interessa no és fer un anàlisi global de les eleccions, sinó centrar-me en el que ha passat a l'alcaldia de Londres i en la figura de Ken Livingstone, fins ahir alcalde de la capital britànica. Un personatge polèmic i amb un historial força interessant.
Livingstone va arribar a la feia poc creada alcaldia de Londres al 2000. Era la primera vegada en 15 anys que el conjunt de la ciutat comptava amb un alcalde, ja que des de 1985 fins a 1998 no va existir cap autoritat amb poders sobre tot Londres i les competències es trobaven repartides entre els 33 boroughs (equivalents a districtes) i el mateix govern britànic. Va ser Margaret Tatcher qui va suprimir el primer govern unitari de Londres, el Greater London Council (GLC), al 1985 després de diverses topades constants amb el seu president. Ironies de la història, aquest no era altre que el mateix Ken Livingstone, conegut com a Ken "el roig" per les seves idees esquerranes. Aquest havia arribat al poder gràcies a certes trifulques internes dins del mateix Partit Laborista, que finalitzarien amb la caiguda del líder de l'ala moderada, Andrew McIntosh, al 1981. Començava un període de confrontació ideològica i personal entre Livingstone i Tatcher, que culminaria quan la "dama de ferro", farta de provocacions (la més sonada, la col·locació d'un cartell gegant a la façana del GLC on recordava a Tatcher el nombre d'aturats que hi havia en aquell moment al Regne Unit), va eliminar el govern metropolità a cop de decret.
L'arribada de Tony Blair i el seu Nou Laborisme al 1997 van suposar un nou impuls per la recuperació del reclamat govern metropolità. Un any després, un referèndum va sancionar la creació de la Greater London Authority (GLA) i al 2000 es van celebrar les primeres eleccions. Livingstone, a qui acompanyava la fama de loony leftie (esquerra tonta), havia estat expulsat del Labour i, presentant-se com a independent i gràcies al seu carisme, va guanyar per disgust de Blair. Estaven condemnats a entendre's i quatre anys després va ser readmés al partit i va revalidar el lloc d'alcalde a les eleccions del 2004.
I fins ahir. De res ha servit que Londres es reafirmés com a "ciutat global" i que fos escollida per celebrar els JJ.OO del 2012. Tot sembla indicar que la vinculació de Livingstone a un laborisme crepuscular ha jugat en contra seu. Els ciutadans de Londres han preferit el candidat conservador, Boris Johnson, un altre personatge singular amb un potencial innat per aparèixer a futures portades del Sun. Crec que en sentirem a parlar.
A la foto, l'edifici de la GLA a tocar de Tower Bridge, obra de Norman Foster.







2 comentaris:
Narcís,
La qüestió dels governs metropolitans és de gran interès. També a casa nostra. De fet, constitueixen potentíssimes eines de transformació urbanística i, al mateix temps, social, cultural, política... Tal vegada sigui per això que aixequen tants de temors en les instàncies de poder nacional o regional. M'imagino que és més un tema de competència que, estrictament, ideològic. Nogensmenys, podrien ser el punt de partida per repensar una Europa postnacional. El risc, em sembla, és que s'encapsulin... Com solen fer els estats, les nacions i les regions
Una abraçada
Àngel
Àngel,
t'acabo d'enviar un correu a la teva adreça electrònica de la UdG on intento contestar la teva qüestió. He adjuntat l'esborrany d'un treball meu on vaig estudiar el cas dels governs metropolitans, centrant-me en Barcelona i Londres (per aixó conec força bé la figura de Livingstone).
Salut!
Publica un comentari