En primer lloc, demanar disculpes als afectats i familiars d'afectats de trastorn bipolar per l'ús i manipulació que faig del terme, però no em venia al cap cap símil més encertat per anomenar el que està passant a Catalunya en vista de les properes eleccions espanyoles.
La bipolarització que hi ha en aquesta campanya electoral no l'havia vist mai. Sembla que, igual que en unes presidencials a l'americana, tan sols es presentin els candidats dels dos principals partits d'àmbit estatal. Els cara a cara i el tractament que en fan molts mitjans d'informació clàssics són una mostra de despreci cap a la resta d'opcions polítiques que es presenten en aquestes eleccions parlamentàries, cosa que pot fer alterar el resultat final. El risc que això acabi per repercutir sobre Catalunya i sobre el seu particular i propi sistema de partits és enorme. Un amic em comentava, durant el cara a cara entre Rajoy i Zapatero de la setmana passada, que no em preocupés de res, que no ens afectava com a catalans i que es tractava només d'una qüestió que s'havia d'analitzar en clau espanyola. Talment com si Catalunya en restés al marge.
Doncs el fet és que Catalunya pot patir com mai els efectes de la bipolarització política que estem vivint. Les enquestes mostren un retrocés dels partits d'obediència catalana, cosa que pot ser nefasta pels interessos del país. Cert que les eleccions espanyoles no em motiven especialment, però davant de l'ofensiva de PP i PSOE els catalanistes no ens podem quedar a casa i hem de sortir a votar amb més convicció que mai. Si no ho fem, hem de ser conscients que algú altre decidirà sobre nosaltres i no precisament en benefici de nosaltres. No podem restar bocabadats davant de la manca de respecte cap a la diversitat democràtica que es practica des de Madrid.
Diumenge tothom a les urnes i aquesta nit, a la hora del segon debat entre el candidat del PSOE i el del PP, proposo que es practiquin activitats alternatives, des de la lectura pausada al sexe desenfrenat, passant per l'ampli ventall que hi ha enmig. Tot menys presenciar quelcom que de ben segur tindrà un regust amarg de déjà vu.
La bipolarització que hi ha en aquesta campanya electoral no l'havia vist mai. Sembla que, igual que en unes presidencials a l'americana, tan sols es presentin els candidats dels dos principals partits d'àmbit estatal. Els cara a cara i el tractament que en fan molts mitjans d'informació clàssics són una mostra de despreci cap a la resta d'opcions polítiques que es presenten en aquestes eleccions parlamentàries, cosa que pot fer alterar el resultat final. El risc que això acabi per repercutir sobre Catalunya i sobre el seu particular i propi sistema de partits és enorme. Un amic em comentava, durant el cara a cara entre Rajoy i Zapatero de la setmana passada, que no em preocupés de res, que no ens afectava com a catalans i que es tractava només d'una qüestió que s'havia d'analitzar en clau espanyola. Talment com si Catalunya en restés al marge.
Doncs el fet és que Catalunya pot patir com mai els efectes de la bipolarització política que estem vivint. Les enquestes mostren un retrocés dels partits d'obediència catalana, cosa que pot ser nefasta pels interessos del país. Cert que les eleccions espanyoles no em motiven especialment, però davant de l'ofensiva de PP i PSOE els catalanistes no ens podem quedar a casa i hem de sortir a votar amb més convicció que mai. Si no ho fem, hem de ser conscients que algú altre decidirà sobre nosaltres i no precisament en benefici de nosaltres. No podem restar bocabadats davant de la manca de respecte cap a la diversitat democràtica que es practica des de Madrid.
Diumenge tothom a les urnes i aquesta nit, a la hora del segon debat entre el candidat del PSOE i el del PP, proposo que es practiquin activitats alternatives, des de la lectura pausada al sexe desenfrenat, passant per l'ampli ventall que hi ha enmig. Tot menys presenciar quelcom que de ben segur tindrà un regust amarg de déjà vu.
6 comentaris:
Jo volia mirar el debat, però certament són temptadores les alternatives que proposes... Em refereixo a la lectura, és clar.
La pregunta del milió és si el retrocés obeeix a (a) causes conjunturals (a Esquerra li va anar molt bé a les eleccions del 2004); (b) a la polarització de la campanya electoral entre el PSOE i el PP; o (c) al fet que partits com ERC o CiU no ofereixen una alternativa prou interessant al votant desencantat (llegeixi's el "català emprenyat").
doncs sí, això del deja-vu ha estat ben presen durant tot el 2n debat...
que trist, ara que llegeixo les alternatives que proposaves, me'n penedeixo d'haver vist el debat.
deixaré aquestes alternatives per fer-les durant l'interminable recompte de vots de diumenge que ve...
Havies d'haver esperat a veure el TN de TV3, avui. La teva sorpresa seria menor. El tractament tan socialista de la informació cap a la seva causa et faria entendre perquè hi ha aquesta bipolarització.
Començo a pensar que a ERC li va l'eutanasia d'esquerres.
És evident que el vot nacionalista català deixarà amb el cul enlaire les formacions catalanistes.
El dia després serà igualment de mogut, encara que sigui entre la misèria.
La mare de totes les guerres encara és per començar.
David: jo crec que t'equivoques plantejant les alternatives. La davallada dels nacionalistes és estructural. Conjunturals van ser els resultats d'ERC el 2004: la mentida del PP i el vot anti-Aznar. La tendència de fons, però, va cap a la supeditació dels partits nacionals a la lògica espanyola. La genealogia del problema donaria per molt; però per mi té una pedra de toc: l'espanyolització de la política catalana que provoca la decisió de convertir el PSC en el referent del catalanisme per part d'ERC. Ells ho vesteixen d'una manera completament diferent -d'una manera que només veuen clara ells- però que consolida una política catalana subsidiària i dependent del partit que governi a Madrid, sense estratègia més enllà del pacte a Madrid i sense cap altre projecte que un Estatut bloquejat a Madrid. La merda de líders que hi ha tan a CiU com a ERC no hi ajuda, és clar; però el tema és que uns senyors van decidir regalar el país induïts per uns dels pitjors errors de càlcul que s'han comès mai en aquest país. Les conseqüències d'aquest error s'estan estructuralitzant -Catalunya està fatal- i es pagaran durant dècades.
Per cert, alguna enquesta insinua que el PP podria avançar CiU a BCN. Si es confirmés aquesta dada, només es podria interpretar d'una manera: l'opció útil del vot anti-ZP passa a ser el PP al rovell de l'ou del país. Això és l'espanyolització estructural del país. La tensió Catalunya-Espanya es dissol irremissiblement mentre com a catalans hem patit el pitjor govern espanyol des de fa anys i panys.
Publica un comentari