La temptació de fer un post triumfalista és molt gran. Ahir, quan vaig anar a dormir, CiU tenia 10 diputats i avui quan m'he llevat en tenia 11, un més respecte fa quatre anys. Som decisius. Missió complerta. Tot i perdre prop de 60.000 vots hem aguantat amb força la tremenda i immoral bipolarització que hi ha hagut durant aquesta passada campanya electoral i ara només falta que qui ha de trucar es decideixi a marcar el número dels headquarters del carrer Còrsega.
Però si aquesta és una visió exclusivament partidista, a nivell de Catalunya no s'ha d'obviar que hi ha hagut un retrocés global de les forces d'obediència exclusivament catalana. A més, en el conjunt dels Països Catalans els nacionalistes han fracassat, amb un sotrac especialment fort a les Illes Balears, on Unitat per les Illes no ha passat d'anècdota davant l'embranzida de socialistes i populars. A Esquerra ha d'haver-hi una profunda reflexió del que ha passat. Tornar als anys 90 no és fàcil i es requereix d'un replantejament estratègic global. Hi ha qui ja parla de renegociar el Pacte d'Entesa, però crec que la cosa va molt més enllà. Per no furgar més en la ferida, només afegir que sóc dels que pensen que ara més que mai cal establir ponts de diàleg entre les dues principals faccions del catalanisme més desacomplexat. Ara que Convergència s'està repensant -esperem que la Casa Gran no es converteixi en el 13 de rué del Percebe-, cal que Esquerra faci un exercici similar, tot adaptant formes, maneres i discurs d'acord amb la realitat i defugint de maximalismes ideològics. És l'hora del nou sobiranisme, que no es crea d'avui per demà. Pel bé del país, els vells retrets han de quedar enrere.
Finalment, em vull dirigir al PSC. Moltes felicitats. Heu tret un resultat que fa enveja i sou la principal crosa de Zapatero. No malbarateu el poder que Catalunya us ha donat i administreu bé la força que teniu. Potser és massa demanar que formeu grup propi al Congrés espanyol, però hi ha reptes que necessiten del vostre concurs.
Però si aquesta és una visió exclusivament partidista, a nivell de Catalunya no s'ha d'obviar que hi ha hagut un retrocés global de les forces d'obediència exclusivament catalana. A més, en el conjunt dels Països Catalans els nacionalistes han fracassat, amb un sotrac especialment fort a les Illes Balears, on Unitat per les Illes no ha passat d'anècdota davant l'embranzida de socialistes i populars. A Esquerra ha d'haver-hi una profunda reflexió del que ha passat. Tornar als anys 90 no és fàcil i es requereix d'un replantejament estratègic global. Hi ha qui ja parla de renegociar el Pacte d'Entesa, però crec que la cosa va molt més enllà. Per no furgar més en la ferida, només afegir que sóc dels que pensen que ara més que mai cal establir ponts de diàleg entre les dues principals faccions del catalanisme més desacomplexat. Ara que Convergència s'està repensant -esperem que la Casa Gran no es converteixi en el 13 de rué del Percebe-, cal que Esquerra faci un exercici similar, tot adaptant formes, maneres i discurs d'acord amb la realitat i defugint de maximalismes ideològics. És l'hora del nou sobiranisme, que no es crea d'avui per demà. Pel bé del país, els vells retrets han de quedar enrere.
Finalment, em vull dirigir al PSC. Moltes felicitats. Heu tret un resultat que fa enveja i sou la principal crosa de Zapatero. No malbarateu el poder que Catalunya us ha donat i administreu bé la força que teniu. Potser és massa demanar que formeu grup propi al Congrés espanyol, però hi ha reptes que necessiten del vostre concurs.
11 comentaris:
Em permeto de reproduir un diàleg mantingut amb companys d'ERC al blog d'en Saül Gordillo (www.saul.cat). Crec que parla per si sol:
• autocritica
amill | diumenge, 9 de març de 2008 | 23:44h
Carod ha estat molt bé, es de maquillar resultats o de cercar excuses, derrota en tota regla. Ara serà l'hora que els independentistes que s'han quedat a casa expliquin perquè han espanyolitzat electoralment Catalunya...
Respondre aquest comentari
• No saps per on vas
Martí| Adreça electrònica | dilluns, 10 de març de 2008 | 01:21h
Els que espanyolitzen la política catalana són els que prioritzen el pacte amb un partit d'obediència i vocació espanyoles a canvi de no res. Els electors actuen en conseqüència, tant si es creuen que el PSC-PSOE és la millor opció per avançar en les llibertats nacionals de Catalunya com si difereixen de criteri i deicideixen quedar-se a casa o votar en blanc.
Respondre aquest comentari
• I tu si que ho sap? quina sort
marp | dilluns, 10 de març de 2008 | 01:47h
Els electors poden fer el que considerin oportú. Pero si la manera que té un independentista de castigar a Esquerra per pactar amb el PSC es donar més poder encara al PSC i al PP, evidentent té un greu problema de coherencia. Ara el nostre País esta més lluny de la seva llibertat que ahir.
Respondre aquest comentari
• Jo sí que sé on vaig, però sobretot sé com hi vaig...
Martí| Adreça electrònica | dilluns, 10 de març de 2008 | 10:00h
i no hi vaig dient que el PSC-PSOE és menys sucursalista que CiU, com en Ridao ha dit vàries vegades aquesta campanya; no hi vaig en una espiral de rebaixes per veure si venc els meus diputats més barats que els de CiU a Madrid; no hi vaig prioritzant "parar la dreta" per sobre de la definició d'un projecte nacional que, per a mi, ha de ser quelcom més concret, real i seriós que un referèndum convocat en una calçotada; i, sobretot, no hi vaig amb una aposta estratègica equivocada. Una aposta estratègica que està normalitzant les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya a través d'un dels grans partits espanyols, en detriment dels partits nacionals; una aposta estratègica que no dóna els resultats esperats (els creixements d'ERC en els feus del PSC són irrisoris, mentre els creixements del PSC en els feus nacionalistes són espectaculars -a.e. Girona-); una aposta estratègica, en definitiva, que supedita la política catalana a l'espanyola a Madrid i a Barcelona. Si sabeu on aneu i creieu que teniu clar que hi anem per aquesta via, feu-vos-ho mirar. (Per cert, no he votat CiU).
Martí
Jo no hi veig res de positiu als resultats de CiU --- com no sigui l'absencia de males noticies.
La bufa d'ERC no es bona noticia per ser mes que merescuda... Ja veurem si porta a cap reflexio. Per que no van aprendre de les catalanes?
Jo no m'atreviria a parlar de triomfalismes, ni pel resultat ni pel discurs d'en Duran ahir mateix, que no veig com ajuda al sobiranisme (ens hem convertit en la força central d'Espanya, va dir...). I el què e spitjor, ara com li tus el sibirnaisme de CiU a aquest home?
Evidentment Esquerra si que té feina a fer, però cada cop tinc menys clar que sigui a base d'establir ponts cap a la riba convergent, almenys no fins que Convergència es declari obertament independentista i ens deixem de rollos de "el-meu-mal-no-vol-soroll".
En tot cas, toca reflexionar una mica, nosaltres els primers, i tant!
Una abraçada!!
Martí,
no cal dir que estic d'acord amb els teus plantejaments.
Roc,
els resultats són positius, però podrien ser molt millors. Onze diputats (de moment) i una funció de xarnera, a no ser que PSOE i PP pactin entre ells. Objectiu acomplert amb escreix.
Jordi,
estic content per CiU, però no sóc triumfalista, especialment pel que fa al conjunt del país. Crec que l'estratègia d'ERC s'està mostrant cada dia més com a equivocada i contraproduent. I no es pot fer com si no passés res. Tard o d'hora ens haurem de trobar. En Duran va dir una gran veritat, que som una força central a l'Estat, i hauran de parlar amb CiU si no és que la temptació de la "sociopepència" és massa gran. CiU -o almenys CDC- està redefinint discurs i estem a les portes d'un congrés. Recorda el que va dir l'Artur Mas a la seva conferència. No es pot dir que som el mateix que els socialistes, de cap manera.
Hola Narcís,
En la recopilació de comentaris postelectorals que he estat fent, m'he trobat el teu. No hi estic gaire d'acord, però és un punt de vista vàlid per al nacionalisme català.
D'altra banda, et volia comentar que la plataforma de les Illes, segons em comenten els meus companys d'allà, no tenia cap possibilitat de sortir. Es repeteix la situació de fa quatre anys.
Fins aviat,
B.
Jordi Eduard, d'acord que tinguis càrrec i despatx, però si seguiu amb aquest discurs cainita que prediques d'aquí 4 anys estareu a 0. Veig que tens molt clar que no s'han de fer ponts "amb la riba convergent" però en canvi no dius res dels ponts k ja teniu fets amb la riba Psoe i que us han portat on sou, als 3 diputats.
Pedro... jejeje càrrec i despatx, i jo, il.lús de mi, em pregunto, on?
De fet el discurs que defenso i que defensa la majoria d'Esquerra no és caïnita, és simplement el què creiem milor pel país: no podem deixar al socialisme del PSC l'exclusiva de l'esquerra, o ja veiem com acaba.
I amb una anàlisi detallada dels resultats, crec que ningú pot dir que la nostra gent se n'ha anat masivament a can CiU per protestar pel tripartit, per tant, si els votants no estan fent cas a la retòrica "anti-caïnita" o del "catalanisme