La megalomania i les ànsies imperialistes d'Hugo Chávez han arribat a un extrems impensables. La retòrica i moviments bel·licistes d'aquests coronel i ex-colpista, erigit com a icona de l'esquerra més tronada i totalitària, poden acabar desembocant en un greu conflicte militar regional. Al cap i a la fi, no més que una perversa cortina de fum per amagar el seu fracàs en política interna. Espero que algun dia els "loony lefties" d'aquí casa vegin realment la mena de personatge que és Chávez.
How the confrontation develops probably depends more on Mr Chávez than on anybody else. His popularity at home is fading—he lost a referendum in December, his first electoral defeat—and he is under pressure because of his government’s incompetence and a failure to address high rates of crime, shortages and inflation. A confrontation abroad, or at least a chance for some sabre-rattling, may be precisely what he craves.
|
Actualització a 7/3/2008: No deixeu de llegir l'
entrevista al sociòleg veneçolà Tulio Hernández publicada a l'AVUI.
1 comentaris:
A aquestes alçades ja no em sorpèn res de Chávez i la seva teatralitat però d'aquí a titllar-lo de dictador, colpista, totalitari i sanguinari n'hi ha un tros.
És sorprenent la capacitat del centre reformista post-ideologic que té per analitzar la realitat i tergiversar-la. El conflicte regional al con sud té un rerefons geopolític inqüestionable i em sorprèn que un geògraf com tu ignori d'altres peces i subjectes presents al conflicte. Cert que estem en plena globalització i que el que es va decidir a Versalles fa segles (la no-ingerència i la integritat territorial dels estats) avui sembla desfassat però no vull ni pensar en quina seria la reacció d'una potència occidental si un estat alié ocupés el seu territori.El conflicte regional que emergeix al con sud ve de lluny i té un rerefons econòmic i geoestratègic i tant Chávez com Correa com sobretot Uribe en són plenament conscients i mouen les seves fitxes. I cadascú ja ha triat els companys de viatge. Per cert que els mètodes d'Uribe no són gaire humanitàris que diguem.
Total, que la teva reflexió m'ha recordat els artícles viscerals amb que ens il·lustra la Pilar Rahola des de les pàgines de la Vanguardia, ella, la icona del liberalisme autoritàri.
Espero que les meves reflexions no serveixin per titllar-me d'esquerrà tronat i autoritari nostàlgic d'Stalin.
Publica un comentari