La governance i l'interès d'escala

Less government and more governance! Aquest podria ser el lema dels qui, des de principis dels 80, opinen que l'administració pública, per si sola, no compta amb la força ni amb la legitimitat suficient per tirar endavant certes polítiques públiques, amb especial esment d'aquelles amb efectes i impactes territorials. Simplificant-ho, la reflexió és força senzilla: una determinada administració, si vol tirar endavant qualsevol projecte, ha de comptar amb la participació dels diversos actors que intervenen sobre el mateix territori, ja siguin la resta d'adminstracions (locals, regionals, estatals o supraestatals) o la societat civil (empresaris, sindicats, ecologistes, població en general,...). La teoria diu que, si hi un projecte es fa en base a una estratègia que primi l'acord i diàleg continu entre els diferents agents (públics i privats), es guanya en eficàcia i s'eviten les clàssiques disputes entre actors, tot en benefici del desenvolupament territorial. Ras i curt, la governance es pot entendre com un aprofundiment democràtic que, mitjançant la creació de xarxes col·laboratives de tipus horizontal i vertical, deixa enrera les imposicions del government, merament jeràrquiques i sovint mancades de legitimitat democràtica. Per una explicació més extensa, recomano la lectura de l'article de Francesca Governa (bon nom pel tema que tracta) titulat "Del government a la governance. El canvi de les formes i les modalitats de l'acció col·lectiva en el camp urbà i territorial" (PDF, 19 pàgines. Documents d'Anàlisi Geogràfica nº41, 2002)

Certament, aquest aprofundiment democràtic que comporta la governance es pot veure com un pas positiu a l'hora d'encarar la planificació territorial. Almenys sobre el paper, perquè la pràctica és una altra cosa. Posar d'acord els diversos actors pot esdevenir una quimera. En primer lloc per la diversitat d'interessos sectorials que es poden arribar a visualitzar: un empresari té la mateixa visió del territori que un ecologista? La resposta, almenys segons la meva opinió i defugint d'apriorismes, és que no sempre. En segon lloc, i potser el més important, és la existència del que anomeno "interessos d'escala". Un ajuntament, per exemple, tindrà uns determinats interessos davant d'una determinada infraestructura que l'administració estatal. Discernir quin és el famós i abstracte "interès general" variarà segons l'escala d'actuació dels diferents agents; el seu espai de referència. Igualment, i en relació a això, es poden posar sobre la taula les clàssiques disputes competencials entre administracions, geloses de les seves competències i parcel·les de poder, algunes vegades arribat a límits surrealistes.

Aquests dubtes que plantejo no volen dir que s'hagi de prescindir de tota forma de governança multinivell ni de les estratègies participatives. No és possible ni desitjable un retorn al govern omnipotent. Tan sols esmento una obvietat: a vegades l'acord serà impossible, i més si continuem mantenint unes formes d'organització territorial que, més que funcionar en xarxa, funcionen en base a un sistema de "nines russes"; sobreposades una sobre l'altra però sense connexió alguna.