Existeix el "català emprenyat"?

De la gran victòria del PSC s'en podria deduïr que el personatge del "català emprenyat" no ha estat més que una ficció interessada. És així? En Raimon Obiols, ànima de la Convenció pel Futur, té molt clar que sí. En canvi, l'amic Marc Arza ho atribueix a la por al PP induïda des de les files socialistes.

A part que les eleccions espanyoles funcionen en base a una dinàmica diferent a les eleccions catalanes, personalment em quedo amb la segona interpretació: cridar "que ve el llop!" sol funcionar, encara que les propostes electorals brillin per la seva absència.

clipped from www.noucicle.org Seguint la premsa, la ràdio i la televisió un observador hauria pogut deduir que Catalunya era un país turmentat, amb una profunda crisi de pessimisme i emprenyament, interrogacions existencials i pulsions identitaristes. La realitat no és aquesta. No és que manquin els motius d’insatisfacció, però comentant el míting del Sant Jordi, em va semblar que era “un pam de nas de la Catalunya optimista als profetes del pessimisme”. Els resultats d’ahir confirmen, em sembla, aquesta percepció. clipped from catalunyafastforward.blogspot.com L’escombrada socialista d’aquest darrer diumenge podria fer pensar que el català emprenyat ha estat un miratge, un artifici periodístic brillant però allunyat de la realitat del país. El cert és, però, que l’índex de satisfacció (insatisfacció!) política continua assenyalant un alt grau d’incomoditat i queixa. Així doncs com s’entén el resultat del diumenge? Doncs en clau poruga. El català emprenyat existeix però es veu superat de llarg pel català poruc.