Matí atípic. Enlloc d'agafar la bicicleta i anar a voltar per les Gavarres m'he quedat dormint una estona més fins que m'he aixecat per anar a votar. El meu col·legi electoral estava més ple del que és normal, sobretot en comparació a les eleccions catalanes. A més, la majoria de la gent que es disposava a exercir el seu dret a vot superava els 60 anys. On són la gent de la meva generació? Espero que la ressaca els permeti acudir a les urnes.
Posteriorment he anat a una de les taules de la Plataforma pel Dret a Decidir per estampar la meva signatura a la demanda que Catalunya tingui la capacitat d'organitzar referèndums. Com no podia ser d'altra manera, avui he decidit decidir, i per partida doble.
Al arribar de nou a casa llegeixo l'AVUI començant per l'article dominical d'en Vicent Sanchis, nou i flamant vocal d'Òmnium Cultural. No em puc estar de reproduïr el darrer paràgraf. I afegiria que, a Madrid, s'hi ha d'anar a fer només el just i prou.
Posteriorment he anat a una de les taules de la Plataforma pel Dret a Decidir per estampar la meva signatura a la demanda que Catalunya tingui la capacitat d'organitzar referèndums. Com no podia ser d'altra manera, avui he decidit decidir, i per partida doble.
Al arribar de nou a casa llegeixo l'AVUI començant per l'article dominical d'en Vicent Sanchis, nou i flamant vocal d'Òmnium Cultural. No em puc estar de reproduïr el darrer paràgraf. I afegiria que, a Madrid, s'hi ha d'anar a fer només el just i prou.
Deixant de costat, almenys de moment, les valoracions sobre els seus resultats d’avui, Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Iniciativa haurien de compartir una reflexió prèvia. No poden continuar competint per ser el soci privilegiat d’un president, un govern i un partit que, tot i ser menys hostils que el PP de Mariano Rajoy, han comès gravíssims errors en la seva relació amb Catalunya i profundes injustícies. No es tracta de mercadejar, sinó d’exigir. En primer lloc, respecte i justícia. I després, eficàcia. Amb claredat. Sense trampes.
|
1 comentaris:
A la pregunta d'on era la gent de la teva generació és fácil donar-li resposta: uns fent cua a les carreteres de tornada de caps de setmana, altres perduts en algun país europeu i a punt de tornar amb el vol de rayanair, altres intentant esquiar en algun indret del pirineu català (si és que hi ha neu, sinó és igual estaran en una terrassa prenent el sol per deixar les marques del sol de la neu), altres amb ressaca, uns a passejar per la rambla a lluïr la família per anar a dinar (perquè una cosa està clara, hi ha crisis però els restaurants estan plens, i a més el deute familiar és "super"elevat - queda bé dir que has anat a dinar fora de casa, símbol de prestigi en un món on la pobresa és un fenomen en creixement-), altres dubtant si anar o no a votar, i altres, no hi aniran perquè no saben a qui votar o simplement consideren que no val la pena.
Podria escriure't una llista immensa, però prefereixo deixar en el tinter uns quants factors.
Publica un comentari