Que a les eleccions al Parlament de Catalunya sempre hi hagi una participació al voltant del 60% mentre que a les eleccions espanyoles la participació pugi fins a un 70% és una qüestió que em preocupa. Aquest diferencial històric pròxim al 10% entre les dues convocatòries electorals es pot interpretar com a símptoma d'un cert fracàs del model d'integració català, les virtuts del qual no posaré en qüestió, però que potser requereix d'una posada al dia; d'una reforma que afini les seves possibles disfuncions.
Des de fa un temps, sobretot des de l'arribada més o menys massiva d'immigració estrangera, variada i multicultural, hi ha qui planteja que per accedir als drets de ciutadania s'aprofundeixi en el coneixement de la llengua, la cultura i la història de la societat d'acollida per evitar així la formació de ghettos amb efectes perniciosos sobre la cohesió social. És un debat que es troba a sobre la taula de tots els països occidentals sense excepció i que genera molta polèmica. Alguna proposta al respecte, com les que va plantejar Artur Mas a les eleccions catalanes, Mariano Rajoy a les espanyoles o Gordon Brown al Regne Unit han estat caricaturitzades per molta gent, algunes vegades amb raó (certament n'hi ha de ben carrinclones) i altres vegades de manera excessiva i sense presentar propostes alternatives viables. Sóc dels que pensen que dotar els immigrants de tots els drets polítics de manera automàtica és un error. I això no vol dir que em negui a otorgar aquests drets, només faltaria, sinó que penso que abans hi ha una feina prèvia a fer. Que una persona tingui el dret a vot pot no significar res si aquesta no sap que és ni que significa la democràcia. I més encara, pot no saber com funciona el sistema democràtic de casa nostra ni, en el cas català, haver entès que Catalunya té una identitat pròpia.
M'agradaria posar un exemple personal i ben casolà: setmanes abans de les darreres eleccions espanyoles, el meu company de pis, un noi d'origen nicaragüenc però amb ciutadania espanyola, em va qüestionar sobre els diferents programes electorals dels partits que es presentaven a les eleccions. Era la primera vegada que votava i amb tota la bona fe del món em va explicar que, després de 10 anys de residència a Catalunya i parlar perfectament el català, encara no havia interioritzat del tot el funcionament de la política catalana ni alguna qüestió d'arrel identitària. Em vaig dedicar a explicar-li qui era qui de la manera més objectiva que vaig poder i vam buscar el programa electorals de diverses opcions polítiques que es presentaven. Finalment, vam anar junts a votar i tinc la total certesa que no vam coincidir en el vot.
Pot semblar una anècdota sense importància, però mostra com un bon coneixement de la societat d'acollida és bàsic per poder desenvolupar un dret democràtic essencial com és el dret a vot. Ara que les barreres ètniques estan superades, i per molt que alguna vegada es despengi la Ferrussola de torn, és el moment d'incidir en la virtut cívica. I el coneixement de la identitat del lloc ha de ser un element central. Pot explicar la manca d'adhesions al significat de Catalunya com a nació el diferencial del 10% que he esmentat d'entrada?
Timothy Garton Ash, brillant historiador i assagista anglès, parla en un recent article a "The Guardian" (traduït al castellà a "El País") dels plans del govern laborista britànic, especialment del Primer Ministre Gordon Brown, d'aprofundir en el coneixement de la britishness, i més després de la publicació de l'informe dirigit per Lord Goldsmith. Recomano la seva lectura. En Carles Campuzano també en parla al seu bloc. De moment, un parell de paràgrafs.
Des de fa un temps, sobretot des de l'arribada més o menys massiva d'immigració estrangera, variada i multicultural, hi ha qui planteja que per accedir als drets de ciutadania s'aprofundeixi en el coneixement de la llengua, la cultura i la història de la societat d'acollida per evitar així la formació de ghettos amb efectes perniciosos sobre la cohesió social. És un debat que es troba a sobre la taula de tots els països occidentals sense excepció i que genera molta polèmica. Alguna proposta al respecte, com les que va plantejar Artur Mas a les eleccions catalanes, Mariano Rajoy a les espanyoles o Gordon Brown al Regne Unit han estat caricaturitzades per molta gent, algunes vegades amb raó (certament n'hi ha de ben carrinclones) i altres vegades de manera excessiva i sense presentar propostes alternatives viables. Sóc dels que pensen que dotar els immigrants de tots els drets polítics de manera automàtica és un error. I això no vol dir que em negui a otorgar aquests drets, només faltaria, sinó que penso que abans hi ha una feina prèvia a fer. Que una persona tingui el dret a vot pot no significar res si aquesta no sap que és ni que significa la democràcia. I més encara, pot no saber com funciona el sistema democràtic de casa nostra ni, en el cas català, haver entès que Catalunya té una identitat pròpia.
M'agradaria posar un exemple personal i ben casolà: setmanes abans de les darreres eleccions espanyoles, el meu company de pis, un noi d'origen nicaragüenc però amb ciutadania espanyola, em va qüestionar sobre els diferents programes electorals dels partits que es presentaven a les eleccions. Era la primera vegada que votava i amb tota la bona fe del món em va explicar que, després de 10 anys de residència a Catalunya i parlar perfectament el català, encara no havia interioritzat del tot el funcionament de la política catalana ni alguna qüestió d'arrel identitària. Em vaig dedicar a explicar-li qui era qui de la manera més objectiva que vaig poder i vam buscar el programa electorals de diverses opcions polítiques que es presentaven. Finalment, vam anar junts a votar i tinc la total certesa que no vam coincidir en el vot.
Pot semblar una anècdota sense importància, però mostra com un bon coneixement de la societat d'acollida és bàsic per poder desenvolupar un dret democràtic essencial com és el dret a vot. Ara que les barreres ètniques estan superades, i per molt que alguna vegada es despengi la Ferrussola de torn, és el moment d'incidir en la virtut cívica. I el coneixement de la identitat del lloc ha de ser un element central. Pot explicar la manca d'adhesions al significat de Catalunya com a nació el diferencial del 10% que he esmentat d'entrada?
Timothy Garton Ash, brillant historiador i assagista anglès, parla en un recent article a "The Guardian" (traduït al castellà a "El País") dels plans del govern laborista britànic, especialment del Primer Ministre Gordon Brown, d'aprofundir en el coneixement de la britishness, i més després de la publicació de l'informe dirigit per Lord Goldsmith. Recomano la seva lectura. En Carles Campuzano també en parla al seu bloc. De moment, un parell de paràgrafs.
Vitally important - and scandalously neglected by this government, as by its predecessors - is basic instruction for all in the history of Britain, including the stories of its constituent nations and communities of migrant origin: not nationalistic myth but solid, critical history. |







2 comentaris:
I què fem amb la gent nascuda aquí que tampoc té un "bon coneixament de la societat d'acollida"?. Què fem amb la gent catalana de generacions que vota sense cap mena de reflexió i rigor (tu eres molt jove, però en el seu moment moltes senyores votaven Felipe González perquè els semblava guapo)?. Què fem amb els milers i milers de catalans que, a diferència del teu company, ni tan sols saben que existeixen els programes electorals?
No pots exigir el compliment de deures cívics i socials si no atorguem el principal dret polític, com el dret de vot.
Finalment, una darrera reflexió. Els partits nacionalistes catalans com CiU van perdre la batalla de la primera immigració (espanyola) deixant molt de camp per recórrer al PSC-PSOE, que utilitzà tots els mecanismes per fer captiu aquest vot. Ara la història s'està repetint. Mentre tu mostres les teves reticències, d'altres estan penetrant en el món de l'associacionisme llatinoamericà o magrebí, creant sectorials, donant subvencions, etc...
Quan els nouvinguts més tard (tal com t'agradaria) o més d'hora (tal com m'agradaria) acabint votant, a qui ho faran?
Anònim,
gràcies pel comentari, que planteja unes qüestions molt interessants i de difícil resposta, val a dir. Evidentment que cada col·lectiu i cada persona té les seves motivacions personals, però crec que s'ha de treballar en tots els àmbits per desenvolupar aquesta "virtut cívica" de la qual parlo, i no només en la immigració. I una bona educació és molt important. En el cas dels immigrants, penso que ensenyar la llengua, la història i aprofundir en determinats valors ciutadans -sense demanar un màster- és molt important per garantir una bona integració.
Sobre el PSC i el "vot captiu" via subvenció, estic molt d'acord amb la teva reflexió. La "Feria de Abril" de Catalunya és un bon exemple de clientelisme.
Publica un comentari