Ciutadania i identitat

Que a les eleccions al Parlament de Catalunya sempre hi hagi una participació al voltant del 60% mentre que a les eleccions espanyoles la participació pugi fins a un 70% és una qüestió que em preocupa. Aquest diferencial històric pròxim al 10% entre les dues convocatòries electorals es pot interpretar com a símptoma d'un cert fracàs del model d'integració català, les virtuts del qual no posaré en qüestió, però que potser requereix d'una posada al dia; d'una reforma que afini les seves possibles disfuncions.

Des de fa un temps, sobretot des de l'arribada més o menys massiva d'immigració estrangera, variada i multicultural, hi ha qui planteja que per accedir als drets de ciutadania s'aprofundeixi en el coneixement de la llengua, la cultura i la història de la societat d'acollida per evitar així la formació de ghettos amb efectes perniciosos sobre la cohesió social. És un debat que es troba a sobre la taula de tots els països occidentals sense excepció i que genera molta polèmica. Alguna proposta al respecte, com les que va plantejar Artur Mas a les eleccions catalanes, Mariano Rajoy a les espanyoles o Gordon Brown al Regne Unit han estat caricaturitzades per molta gent, algunes vegades amb raó (certament n'hi ha de ben carrinclones) i altres vegades de manera excessiva i sense presentar propostes alternatives viables. Sóc dels que pensen que dotar els immigrants de tots els drets polítics de manera automàtica és un error. I això no vol dir que em negui a otorgar aquests drets, només faltaria, sinó que penso que abans hi ha una feina prèvia a fer. Que una persona tingui el dret a vot pot no significar res si aquesta no sap que és ni que significa la democràcia. I més encara, pot no saber com funciona el sistema democràtic de casa nostra ni, en el cas català, haver entès que Catalunya té una identitat pròpia.

M'agradaria posar un exemple personal i ben casolà: setmanes abans de les darreres eleccions espanyoles, el meu company de pis, un noi d'origen nicaragüenc però amb ciutadania espanyola, em va qüestionar sobre els diferents programes electorals dels partits que es presentaven a les eleccions. Era la primera vegada que votava i amb tota la bona fe del món em va explicar que, després de 10 anys de residència a Catalunya i parlar perfectament el català, encara no havia interioritzat del tot el funcionament de la política catalana ni alguna qüestió d'arrel identitària. Em vaig dedicar a explicar-li qui era qui de la manera més objectiva que vaig poder i vam buscar el programa electorals de diverses opcions polítiques que es presentaven. Finalment, vam anar junts a votar i tinc la total certesa que no vam coincidir en el vot.

Pot semblar una anècdota sense importància, però mostra com un bon coneixement de la societat d'acollida és bàsic per poder desenvolupar un dret democràtic essencial com és el dret a vot. Ara que les barreres ètniques estan superades, i per molt que alguna vegada es despengi la Ferrussola de torn, és el moment d'incidir en la virtut cívica. I el coneixement de la identitat del lloc ha de ser un element central. Pot explicar la manca d'adhesions al significat de Catalunya com a nació el diferencial del 10% que he esmentat d'entrada?

Timothy Garton Ash, brillant historiador i assagista anglès, parla en un recent article a "The Guardian" (traduït al castellà a "El País") dels plans del govern laborista britànic, especialment del Primer Ministre Gordon Brown, d'aprofundir en el coneixement de la britishness, i més després de la publicació de l'informe dirigit per Lord Goldsmith. Recomano la seva lectura. En Carles Campuzano també en parla al seu bloc. De moment, un parell de paràgrafs.

clipped from www.guardian.co.uk This basic outline of what British citizenship involves should be studied by everyone at their point of entry to full citizenship: particularly at school, for most people; and in the process of acquiring citizenship, for those who arrive in this country later in life or grow up here without citizenship. It should be accompanied by both the requirement and the means to operate effectively in English; mandatory citizenship classes (which the government has instituted, and is trying to improve); and citizenship ceremonies for new citizens, which in some places have already proved effective. Vitally important - and scandalously neglected by this government, as by its predecessors - is basic instruction for all in the history of Britain, including the stories of its constituent nations and communities of migrant origin: not nationalistic myth but solid, critical history.