We say sorry

5 comentaris:

rA ha dit...

Que dificil que es arreglar el que ja s'ha fet...

Anònim ha dit...

El colonialisme anglosaxó té la virtut de demanar disculpes quan el fet ja no es pot esmenar, i alhora de ser el més exhaustiu en la persecució, subordinació i eliminació dels pobles conquerits. Ara ja no colonitzen, sinó que demanen perdó; però el mal ja està fet. Tanmateix no puc deixar d'envejar un gest, que no veurem mai fer al Rei d'Espanya, cap de l'Estat.

Dessmond ha dit...

Demanar perdó també té el seu mèrit. Ja ho voldriem veure més aprop aquesta mena de gestos.

Joan Safont ha dit...

És emocionant, sobretot com diu en Dessmond, perquè per aquí aprop estan absolutament convençuts que ells no ho han de fer mai. El perdó és important, honora a qui el demana, si més no.

Maiol Sanaüja i Soler-Rossell ha dit...

Totalment d'acord Dessmond i Joan Safont. No obstant això, potser som nosaltres -des d'una òptica nacional catalana- els qui seguim demanant perdó per existir. Com bé deia Joan Fuster: "Estem farts d'haver de demanar perdó per existir".

PS: Narcís Sastre, fa temps que et segueixo, doncs sàpigues que t'enllaço al bloc. Encantat!