No és cap secret que Vicenç Villatoro és un dels meus escriptors i articulistes preferits. El seu llibre "Crear Europa, reconstruir Occident" es troba entre meus assaigs polítics de capçalera i no em perdo els seus articles dominicals a l'AVUI.
I el d'ahir diumenge, dedicat a Kosovo, és una autèntica delícia que s'ajusta perfectament a la meva visió personal sobre la independència d'aquest territori balcànic i el paper de l'Estat Espanyol. Aquí dues mostres:
I el d'ahir diumenge, dedicat a Kosovo, és una autèntica delícia que s'ajusta perfectament a la meva visió personal sobre la independència d'aquest territori balcànic i el paper de l'Estat Espanyol. Aquí dues mostres:
COM A NACIONALISTA, EM SEMBLA MOLT BÉ que neixi un nou Estat. Però he de confessar que la resolució dels problemes nacionals en el món balcànic m'ha provocat sempre una certa perplexitat. Totes les nacions culturals han de ser reconegudes i respectades. Però en el magma balcànic -i molt especialment en el de l'antiga Iugoslàvia-, on aquestes nacions culturals estan històricament barrejades damunt d'un mateix territori, la creació de fronteres és molt complicada. No és que les nacions estiguin juntes en un mateix Estat, és que estaven juntes en una mateixa ciutat, en un mateix barri, en alguns casos en una mateixa escala de veïns. Com fer ratlles, enmig d'aquest magma? Per pur nacionalisme, per posar una visió nacionalista espanyola per davant del compromís amb la democràcia, l'Estat espanyol es pot veure a l'altra banda de l'eix que li toca i que li interessa, el dibuixat per les democràcies occidentals, i quedar empresonat en l'eix dels sàtrapes.
|
2 comentaris:
En Villatoro, fora del politiqueig del dia a dia, és molt bo. Molt.
Pel que fa a Espanya, jo també crec que s'encamina cap a l'eix dels sàpatres, ha comés un error que no sap ben bé on la portarà. La seva fugida dels grans d'Europa, per encapçalar el grup dels desastres, pensant només en estricta política interna, és ben bé comparable a aquell article a tota pàgina que l'Aznar i els primers ministres de 6 o 7 països comparables als d'avui, van escriure en suport de la guerra d'Irak.
Amb la diferència, que aquí els EUA ni Anglaterra són a l'altra banda.
Vist des del nostre punt de vista de catalans, segurament i a llarga durada ens pot anar bé, si sabem apreciar-ho. Perquè quantes vegades no ens hem posat a defensar causes de tota mena, fins i tot qualsevol satrarpia. A ser estat d'Europa també s'hi arriba creant-se amics i aliats, sent una causa ben arrenglerada, si més no. Avui en dia, després de Kosovo encara més, el reconeixement dels altres estats, et fa estat.
Seguint, amb això, i els antiamericans viscerals, has vist el que diuen?
Com deia l'altre dia en broma tot dinant, la foto de les manifestacions sèrbies amb l'estanquera, són fantàstiques. Ja podem anar organitzant una nosaltres pel Pg de Gràcia, amb les dels Estats Units, França o Itàlia (aquesta me la reservo per a mi), no?
Doncs mira, m'alegra saber que hi ha més gent que li sembla un llibre fantàstic. Si que és veritat que no profunditza en res, però aquest llibre és una bona eina per treure-li el vel a la gent sobre molts tabús que arrosseguen.
Felicitats per el blog!
Publica un comentari