Finalment el dia ha arribat: Kosovo ha proclamat la seva independència. A partir d'ara, tots els estats occidentals començaran a reconèixer el nou estat sobirà, alguns amb la pinça al nas. Un reconeixement sense convicció i amb molts de dubtes i incerteses.
Jo no puc deixar de sentir sensacions contradictòries. Per una banda, com a defensor dels dret a l'autodeterminació dels pobles, m'alegro per Kosovo, però no puc deixar de sentir una certa sensació d'empatia cap a Sèrbia, qui veu com perd un territori de gran valor simbòlic i històric. Durant la meva estada a Finlàndia vaig compartir aules amb una noia sèrbia molt demòcrata, liberal i europeïsta, qui al parlar de Kosovo no podia evitar que aflorés aquell nacionalisme d'arrel sentimental que tots -tots- portem a dintre, per molt oberts i cosmopolites que siguem. Deia que el millor era passar pàgina ràpidament i oblidar un episodi humiliant per Sèrbia. -Quina paradoxa! els polítics que van prometre la Gran Sèrbia han aconseguit justament el resultat contrari, una pèrdua de territori nacional!-, deia mentre ho acompanyava d'uns gestos molt explícits amb les mans.
Desitjo molta sort a la nova República independent de Kosovo i també a Sèrbia. Sort, molta sort per superar per una vegada un conflicte, el del Balcans, que porta anys i panys sobre la taula.
I Senka, siguis on siguis, continuo pensant en tu.
Jo no puc deixar de sentir sensacions contradictòries. Per una banda, com a defensor dels dret a l'autodeterminació dels pobles, m'alegro per Kosovo, però no puc deixar de sentir una certa sensació d'empatia cap a Sèrbia, qui veu com perd un territori de gran valor simbòlic i històric. Durant la meva estada a Finlàndia vaig compartir aules amb una noia sèrbia molt demòcrata, liberal i europeïsta, qui al parlar de Kosovo no podia evitar que aflorés aquell nacionalisme d'arrel sentimental que tots -tots- portem a dintre, per molt oberts i cosmopolites que siguem. Deia que el millor era passar pàgina ràpidament i oblidar un episodi humiliant per Sèrbia. -Quina paradoxa! els polítics que van prometre la Gran Sèrbia han aconseguit justament el resultat contrari, una pèrdua de territori nacional!-, deia mentre ho acompanyava d'uns gestos molt explícits amb les mans.
Desitjo molta sort a la nova República independent de Kosovo i també a Sèrbia. Sort, molta sort per superar per una vegada un conflicte, el del Balcans, que porta anys i panys sobre la taula.
I Senka, siguis on siguis, continuo pensant en tu.
|
5 comentaris:
Narcís, m'agrada com tractes el tema, sense ocultar les llums i les ombres que crea la nova situació a Kosovo. Sense el papanatisme mimetista d'alguns independentistes nostrats que celebren la independència d'aquesta nació sense saber ni situar-la al mapa. I sobretot, per l'apunt més humà del final. Jordi
Jo que he anat 4 cops als Balcans en els darrers 6 anys, podria dir-te que el sentiment cap al poble Serbi i Croat no és que sigui gaire encisador. Es lògic que es vulguin independitzar d'una gent que ha fet tant i tant de mal.
Hores d'ara no puc dir-te quina solució es la millor, si que puc dir-te que als pobles encara hi ha molta mala llet, la població musulmana està acollonida ja que si continuen depenen d'ells la pressió es constant, i suposo que el fet d'independitzar-se, pot tornar a provocar qualsevol esclat de violència.
Hores d'ara a Saraievo, ja es comença a veure barreja de parelles ètniques, espero que no surti cap escalfat a crear el mal rollo que per desgracia tots coneixem.
Tot i així es complicat.
Una abraçada
Josep Plazas
Kosovo en realitat sí que pot ser un exemple per a nosaltres. Per veure, com en el cas dels serbis, que podem perdre bous i esquelles si no es fan les coses ben fetes. La Gran Sèrbia és la lliçò que ningu toca!.
Jo crec que Kosovo és un procés d'independència diferent de tots els altres, on ha pesat més l'avalantxa immigratòria (ajudada per la prèvia neteja ètnica dels nazis + croats als serbis durant la II Guerra Mundial, que va buidar la regió de la població autòctona), que no pas els drets històrics dels residents de tota la vida en una regió que a més és el bressol de Sèrbia. Seria com que algú fes neteja ètnica de catalans al Ripollès i al cap d'uns anys hi arribés una immigració en massa i acabés demanant secessió de Catalunya i/o d'Espanya, passant per sobre dels drets històrics i de tota lògica. Amb Kosovo hem inaugurat una nova manera de donar independències que pot donar molts disgustos. Jo, que voldria la independència de Catalunya, estic en contra d'aquesta de Kosovo, perquè és, i mai millor dit, "de fora vingueren i de casa et tragueren".
Narcís, consulta això:
http://www.globalvoicesonline.org/2008/02/20/spanish-reactions-to-kosovos-independence/
o clica sobre el meu nom.
:)
Publica un comentari