Ahir al vespre vaig anar a la presentació del llibre "Catalunya serà logística o no serà", del professor Ramon Tremosa, qui va fer un discurs optimista molt necessari en un moment de cert abatiment nacional. Si Catalunya aprofita tot el seu potencial (i ens el deixen aprofitar en pau), tenim un gran futur per endavant.Més enllà del que diu en el llibre, Tremosa va exposar les seves idees fent ús d'uns recursos molt geogràfics, especialment amb els mapes i rànquins de megaregions elaborats pel geògraf Richard Florida, el gurú d'això que s'anomena la "classe creativa". Aquestes megaregions poc tenen a veure amb les clàssiques regions vidalianes, sinó que tenen la seva base en els sistemes i xarxes de ciutats i en les seves relacions econòmiques. El mapa d'Europa que Florida insereix en el seu article "The rise of the mega-regions" (PDF, 31 pàgines) dibuixa de manera nítida aquesta gran regió que ja ha aparegut en altres treballs des de la dècada dels 80: l'EURAM, també conegut com a Eix Mediterràni o, amb variacions, Arc Mediterrani. En conjunt, l'onzena megaregió del món en PIB al 2000 (610B$), molt per davant de Madrid (lloc 39, 100B$). Madrid pateix un problema que l'eix València-Barcelona-Lió no té: la seva posició geogràfica, allunyada dels grans corredors europeus i sense una base urbana diversificada i de tipus policèntric que la sustenti. El mapa que ilustra aquest post n'és una adaptació pròpia més esquemàtica i menys rígida.
Com ja he dit altres vegades, l'EURAM i les associacions regionals que l'hi donen força i forma són el futur. Per Catalunya, la capacitat de decidir sobre allò que ens és propi és més necessària que mai per magníficar els seus efectes. Paradoxalment, el fet de comptar amb una estructura moderna com és un estat-nació és quelcom bàsic i essencial per garantir el bon funcionament d'una estructura postmoderna com és una megaregió.
4 comentaris:
Narcís, aquest post m'ha posat molt catxondo. És cap aquí que cal anar, sense cap mena de dubte, i aquest hauria de ser un argument de campanya primordial (de la campanya per la independència sense cap mena de dubte, però també d'altres campanyes com aquesta al Congreso i al Senado).
Saps si algú ha teoritzat en profunditat sobre la "classe creativa" en català?
Hola Narcis, l'economista dins meu parlant:
Quin es el criteri per definir aquestes mega-regions? Em sembla que hi ha moltes formes d'encerclar les llums, i en algunes serem part d'una mega-regio i en altres sera Barcelona i Valencia i encara gracies. Em sembla que aquest Florida es posa a dibuixar amb massa alegria... (A notar les regions que defineix a centre-Europa...)
Em temo que no hauriem de cercar ni consol ni consell en aquestes definicions totalment arbitraries.
Jordi,
a mi hi ha coses que em posen més catxondo, i ja et juro que m'agradaria cartografiar-les a fons. No cal dir que estic d'acord amb tu. Sobre les classes creatives, fa poc m'he començat a interessar en el tema i estic descobrint coses interessants. Un dia d'aquests en parlaré.
Roc,
En Florida no ha descobert la sopa d'all: aquest mapa seu, amb variacions, ja fa temps que és conegut i és francament millorable. Per això mateix n'he fet una versió pròpia més esquemàtica. No es tracta tan sols de morfologia (les llumetes), sinó que en els models més elaborats es mostren les relacions i fluxes comercials a diferent escala. Grans regions econòmiques, urbanes i funcionals.
Ara mateix estic recopilant tota la cartografia al respecte fins a fusionar-ho tot en un únic mapa...em portarà temps.
Narcís,
no et vaig veure a la conferència. El més important, a apart de les dades de l'euroregió va ser la qüestió de com resoldre la sortida de les mercaderies del port de BCN el 2009, quan rebi tots els contenidors dels ports asiàtics, segons l'acord amb Hutchinson. El tren de mercaderies, ara per ara només és un projecte.
Assumpicó Vila
avilasimon.blogspot.com
Publica un comentari