La setmana passada parlava amb un bon amic i bon coneixedor del que és cou a relacions exteriors de la Generalitat de temes relacionats amb l'agenda internacional de Catalunya. En un moment donat de la conversa el vaig interpelar sobre l'absència de lideratge del President Montilla en aquestes qüestions, vist i demostrat que el màxim responsable polític del país no es prodiga precisament en viatges fora de Catalunya, més enllà del que són els límits de l'Estat Espanyol. És un aspecte que diferencia José Montilla dels seus antecessors en el càrrec, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, qui donaven molta prioritat al rol exterior de Catalunya, ja fos viatjant o impulsant iniciatives transfrontereres com l'Assemblea de les Regions d'Europa o l'Euroregió.
La resposta del meu amic em va sorprendre: -És que Montilla no té els contactes a l'exterior que tenien Pujol i Maragall-, em va dir. I ben cert que deu ser. I preocupant també, afegiria jo. El President Montilla -a qui respecto profudament, val a dir de passada- ha delegat des de que va ser investit President pràcticament tota la representivitat exterior del Govern de Catalunya en la figura del Conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, qui no s'ha cansat de viatjar per Europa i el món i reunir-se amb representants diplomàtics i empresarials extrangers. Algú dirà -i amb raó- que, com a responsable polític de la "paradiplomàcia" catalana, és el que toca fer a Carod. Cert, però amb un matís important: el President no pot quedar al marge com si la cosa no anés amb ell; no pot autoexcloure's del que és un aspecte clau i marcadament estratègic pel futur de Catalunya. Dir que no té "contactes a l'exterior" no em val, ja que per això ja hi ha tota la maquinària burocràtica que s'encarrega de fer-ho.
Que els afers exteriors no semblin ser una prioritat per qui és el President del meu país em preocupa. Em preocupa molt. La Generalitat de Catalunya no és una diputació. És el govern d'una nació sense estat que ha d'aspirar al màxim reconeixement internacional, és a dir, a tenir un estat propi i ser tant interdependent com qualsevol nació de les anomenades sobiranes en un context globalitzat i interconnectat. I per això el seu President ha de ser qui ha de liderar tota iniciativa exterior amb ganes de reeixir. Si no és així, si tot es deixa a la segona fila, pocs fruits es recolliran.
La resposta del meu amic em va sorprendre: -És que Montilla no té els contactes a l'exterior que tenien Pujol i Maragall-, em va dir. I ben cert que deu ser. I preocupant també, afegiria jo. El President Montilla -a qui respecto profudament, val a dir de passada- ha delegat des de que va ser investit President pràcticament tota la representivitat exterior del Govern de Catalunya en la figura del Conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, qui no s'ha cansat de viatjar per Europa i el món i reunir-se amb representants diplomàtics i empresarials extrangers. Algú dirà -i amb raó- que, com a responsable polític de la "paradiplomàcia" catalana, és el que toca fer a Carod. Cert, però amb un matís important: el President no pot quedar al marge com si la cosa no anés amb ell; no pot autoexcloure's del que és un aspecte clau i marcadament estratègic pel futur de Catalunya. Dir que no té "contactes a l'exterior" no em val, ja que per això ja hi ha tota la maquinària burocràtica que s'encarrega de fer-ho.
Que els afers exteriors no semblin ser una prioritat per qui és el President del meu país em preocupa. Em preocupa molt. La Generalitat de Catalunya no és una diputació. És el govern d'una nació sense estat que ha d'aspirar al màxim reconeixement internacional, és a dir, a tenir un estat propi i ser tant interdependent com qualsevol nació de les anomenades sobiranes en un context globalitzat i interconnectat. I per això el seu President ha de ser qui ha de liderar tota iniciativa exterior amb ganes de reeixir. Si no és així, si tot es deixa a la segona fila, pocs fruits es recolliran.
0 comentaris:
Publica un comentari