La rectificació valenciana

A vegades, des de la política es prenen decisions que, per la seva manca de sentit, deixen a més d'un amb la boca oberta. Hom pot pensar que es deu a la falta de capacitat dels governants, però el més comú és que es tracti d'una estratègia premeditada i ben estudiada, tot i que amb més dosis d'ideologia que de raó.

Des del País Valencià -perdò, Comunitat Valenciana- fa anys que els seus dirigents polítics van decidir que volien construir un "eix de la prosperitat"; una aposta estratègica que passava per convertir la ciutat de València en el port de Madrid i la resta del país en un gran "resort" per als habitants de la capital d'Espanya. Encara que l'arc mediterrani fos la seva regió natural, el discurs i l'ideologia anticatalana dels mandataris valencians els feia mirar cap al quilòmetre zero de la magnífica xarxa radial espanyola. No van escatimar esforços per aconseguir els seus fins, invertint milions i milons d'euros a millores de les infraestructures per apropar el "Levante" i la "Meseta", alhora que l'eix mediterrani quedava en l'oblit.

Però la geografia econòmica és tossuda. El centre econòmic d'Europa es troba en un lloc imprecís entre Londres, Hamburg, Munic, Milà i París, una àrea coneguda com "Pentagon central" o "Banana blava", on es concentra la major part de ciutats, població, empreses i institucions formant una complexa xarxa. L'eix mediterrani és un dels principals corredors que connecten la perifèria amb el centre d'Europa i té un gran potencial per endavant si es tiren endavant diversos projectes d'infraestructures encara pendents. Tots sabem de quins s'està parlant. Fins ara, com s'ha dit, el govern del País Valencià era refractari a reconèixer la seva importància estratègica fins que s'ha produït un gir sobtat en els darrers temps. En definitiva, hi ha hagut una rectificació valenciana. Avui ho apuntava l'Enric Juliana -tot un expert en rectificacions- a les pàgines de La Vanguardia i també ho va comentar en Ramon Tremosa dimecres de la setmana passada a Girona. Aquest economista va insinuar que les necessitats de la factoria de la Ford d'Almussafes hi han tingut alguna cosa a veure, ja que que aquesta multinacional de l'automobil requereix d'una bona connexió amb el centre d'Europa que passa per reforçar l'eix mediterrani entre València i Tarragona. Si no és així, deslocalització a la vista. Tremosa encara no es creia que la Generalitat Valenciana hagués patrocinat un acte de l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi de Villalonga (IIVEE), entitat darrera de la qual hi ha el dimoni gros del blaverisme: ni més ni menys que l'Eliseu Climent.

Benvinguda sigui la rectificació. Un primer pas endavant seria que el País Valencià -Comunitat Valenciana, caram- s'integrés dins de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. No cal ni que esmenti l'Institut Ramon Llull.