Quan ens posem a fer neteja a fons ens podem trobar amb alguna sorpresa. És el que m'ha passat aquest matí quan revisava els meus arxius personals (bé, les velles caixes de sabates plenes de paperassa). Enmig de moltes altres fotos i documents, he trobat aquesta notícia i imatge del diari AVUI de fa set o vuit anys. És la capçalera d'una manifestació de les JERC contra la Constitució espanyola i es veuen, de dreta a esquerra, en Pere Aragonès, l'Uriel Bertran, un servidor -aleshores portaveu de les JERC a les Comarques Gironines- i també la Laia Cañigueral, entre d'altres. En Pere i l'Uriel són avui en dia diputats al Parlament de Catalunya i la Laia al Congreso espanyol. I jo? qui havia de dir al Narcís de la foto que un dia acabaria al que aleshores anomenavem la "dreta regionalista". Encara recordo la mirada d'estupefacció i el somriure sorneguer d'en Pere i l'Uriel quan els vaig dir, durant el transcurs d'una recent visita al Parlament, que havia entrat a CDC.
El temps passa i les idees canvien, però els que no es pot fer és oblidar o renegar d'on venim.
El temps passa i les idees canvien, però els que no es pot fer és oblidar o renegar d'on venim.
4 comentaris:
He conegut canvis més radicals que el teu, que justament no em sembla en absolut incoherent. Potser ho és molt més del que el tòpic voldria. Ara, normalment aquesta mena de coses les fan les persones intel·ligents. Cal ser realment intel·ligent per repensar ideològicament el que fas i decidir corregir-ho. No tothom ho sap fer i per adobar-ho, n'acaba sent patèticament presoner.
Consti que tot això no ho dic pas perquè el pas l'hagis fet cap a CDC. Crec que el teu és un gran exercici que no tothom se'l faria, amb independència quin sigui el punt d'arribada.
Els casos que jo conec, bastant més "radicals" al teu, sempre els he admirat. No sé si jo sabria fer tal mena d'exercici.
"Petit elogi de dos conciutadans"
Diu així: hi ha gent que rema contra corrent o que, com a mínim no es deixa dur aigües avall com si res. En política, en la militància política, hi ha una fil roig molt prim que separa una actitud de l'altra: fer braçades o deixar-se dur.
Tots els que hem nedat contra corrent algun cop, sabem que en aquesta vida fins i mitjans tendeixen a confondre's. Cada vegada costa més veure-hi clar.
Com més va, més se'ns confonen a l'horitzó. Res no és tan clar, ni tan fàcil com ens podia haver semblat temps enrere.
En política, aquella línia roja molt prima separa els que s'apliquen a distingir entre uns i altres, entre fins i mitjans, i els que s'acomoden a l'aiguabarreig.
Dos conciutadans meus, en Narcís Sastre i en Jordi Navarro, formen part del primer grup. Amb ideologies divergents i ètiques convergents (no hi ha doble sentit).
Quan la mediocritat és la norma, quan la política baixa tan buida com el Ter, segons quins fonaments fan creure en la possibilitat de certa arquitectura, de certa Política.
Gràcies a tots dos.
Què t'ha passat? Com és que has acabat a CDC?
Que has deixat de ser independentista? perquè sinó no entenc el canvi. O és que ara CDC ja no és la dreta regionalista? Que potser en els seus estatuts es proclama independentista? Que potser si pot en Duran a les properes eleccions espanyoles ,no farà president al candidat de la dreta espanyolista?
per què el canvi?
Publica un comentari