Londres i el projecte del "Thames Gateway"

Fa just una setmana comentava que el Tren d'Alta Velocitat (TAV) és una infraestructura pensada sobretot per unir les grans metròpolis més que les ciutats mitjanes com Girona. Tot sovint, el projecte va lligat a diverses i àmplies actuacions que tenen el territori com a protagonista. A la ciutat de Londres trobem un exemple concret i molt significatiu d’aquest fet, ja que s'hi duu a terme un dels projectes d’escala territorial i urbana més grans i ambiciosos del moment: el Thames Gateway (la porta del Tàmesis), una de les peces clau per a la construcció del nou Londres, amb la vocació de convertir-se en el “Hub d’Europa”, tal com diuen els seus promotors.

És tracta d’un gran pla de desenvolupament al llarg i ample del corredor d’infraestructures que té en la via del tren d’alta velocitat que connecta el Regne Unit amb el continent europeu el seu element central i raó de ser. Els seus orígens es remunten al 1994, a instàncies d'un Govern Britànic dirigit aleshores pel conservador John Major. A resultes de tots els canvis administratius implementats pel nou govern laborista de Tony Blair, tot el pla fou revisat, modificat i ampliat a l’any 2003, introduint una major participació dels agents i administració local i regional, d’acord amb els principis del “Nou Regionalisme” de que feia gala el Labour.

El Thames Gateway engloba un ampli territori comprès entre els Docklands i l’estuari del Tàmesis, on hi ha l’actual port de Londres, amb extensions fins al Londres central (a l’estació de St. Pancras, on s’ubica la nova estació del TAV) i a l’aeroport internacional de Heatrow, el més important dels cinc ara mateix operatius dins de la metròpoli. Aquest territori no agafa tan sols l’àrea sota control de la Greater London Authority (GLA, el govern metropolità de Londres), sinó també les regions East i South East (veure mapa).

Es plantegen diverses i importants actuacions en àmbits com l’habitatge, la regeneració urbana, el medi ambient i els transports. Una de les idees més innovadores és la construcció de diverses “comunitats sostenibles”, noves zones urbanes compactes i amb complexitat d’usos, planejades amb criteris d’alta qualitat ambiental (també arquitectònicament) i ben connectades amb el transport públic. Les principals àrees d’actuació són les 14 “zones de canvi”, des de l’Isle of Dogs, on hi ha el complex de Canary Wharf, fins a Southend, en ple estuari del Tàmesis. En els darrers temps, el projecte ha agafat encara més força des de que Londres fou escollida com a seu dels Jocs Olímpics del 2012. Les principals instal·lacions esportives s’estan construint al sector de l’East End, a Stratford i Lower Lea Valley, zones ara mateix força degradades i que viuran una profunda transformació en el transcurs dels propers anys.

Com passa la majoria de vegades, un projecte d'aquesta envergadura ocasiona contestació popular, sobretot a escala local. Un bon exemple és la dels horts periurbans de Manor Garden, situats a la zona de Hackney Wick, afectats per la construcció del Parc Olimpic. Per saber-ne més recomano la visita a la pàgina web dels afectats i la lectura de l'article de Lise Autogena "Collective dreaming and the practice of creative disruption" inclòs al llibre BCN_LDN 2020, editat aquest passat 2007 per la Fundació Ramon Trias Fargas.