Per fi divendres. S'acaba una setmana laboral absolutament boja per qüestions de feina i farcida d'actes interessants, que culminaré demà amb l'assistència a les jornades de la Catosfera. He tingut problemes amb la connexió internet, cosa que m'ha impedit d'escriure algun dels post que em donaven voltes pel cap, però he aprofitat per obrir el meu Facebook, després de molta insistència per part d'alguns amics "facebocaires".
D'aquesta setmana voldria destacar una imatge que m'ha colpit i que representa la banalització de la democràcia: la del senadors de la dreta italiana festejant amb cava la caiguda del govern Prodi i insultant un dissident de la UDEUR. Per desgràcia, la democràcia italiana mai ha estat un exemple a seguir, ja que compta amb un llarg historial d'episodis foscos, però és la primera vegada que veig un espectacle similar en seu parlamentària. Ara toca veure si s'aconsegueix canviar el sistema electoral per evitar una fragmentació que s'ha demostrat font d'una gran inestabilitat. Només un apunt personal en forma de pregunta: és l'hora de Veltroni? Aconseguirà el líder del Partito Democratico apartar Prodi com a líder del centreesquerra?
D'aquesta setmana voldria destacar una imatge que m'ha colpit i que representa la banalització de la democràcia: la del senadors de la dreta italiana festejant amb cava la caiguda del govern Prodi i insultant un dissident de la UDEUR. Per desgràcia, la democràcia italiana mai ha estat un exemple a seguir, ja que compta amb un llarg historial d'episodis foscos, però és la primera vegada que veig un espectacle similar en seu parlamentària. Ara toca veure si s'aconsegueix canviar el sistema electoral per evitar una fragmentació que s'ha demostrat font d'una gran inestabilitat. Només un apunt personal en forma de pregunta: és l'hora de Veltroni? Aconseguirà el líder del Partito Democratico apartar Prodi com a líder del centreesquerra?
1 comentaris:
Ben bé que Itàlia, continua excel·lint "en el arte de apañarse" - com la peli de l'Alberto Sordi - a pesar de les turbolències polítiques, que no els fan aixecar massa la vista del que estan fent. Per qüestions de feina, parlava amb uns italians, i em van fer exactament aquesta sensació (caurà l'enèssim govern, i què? el proper també caurà).
Ara, això no vol dir que sigui immensament preocupant el nivell observat. En Pujalte és educat davant dels senadors italians. Veritablement vergonyós, sobretot perquè penso que Prodi no es mereixia aquesta mort política, ni la Itàlia política una caiguda tant en picat, preludi d'un nou espectacle de l'excantant de casoris i batetjos.
També és una conseqüència pèssima, del seu peculiar sistema polític. Dos senadors d'un partit personalista, caragirat (Mastella va ser ministre amb Il Cavaliere, també) ple d'imputats, té a la seva mà el govern, quan no uns quants venerables nonagenaris senadors vitalicis.
País curiós aquesta Itàlia, que tant atrau i no deixa de sorprendre, però potser que recuperessin una mica de serietat, que sembla que no la tenen des d'Alcide De Gasperi.
Publica un comentari