Període 2000-2006
Període 2007-2013Els dos mapes que adjunto mostren l'evolució gràfica de l'assignació de fons estructurals europeus a les diferents regions de la UE entre 2000 i 2013. Hi ha quelcom que crida l'atenció a simple vista: regions d'Estats com Irlanda, Suècia o Finlàndia (com la regió de Carèlia del Nord, on em trobo ara mateix) van ser beneficiàries de fons europeus des del 2000 fins al 2006, mentre que actualment ja no ho són. Mentres, a l'Estat Espanyol (i al sud de l'Europa mediterrània en general) les coses continuen més o menys com fa set anys, amb alguna variació. És evident que durant els darrers anys s'han produït canvis substancials dins de la Unió Europea, especialment pel que fa a l'ampliació cap a l'est, factor clau a l'hora de recalcular qui és i qui no és beneficiari de diners europeus. Tot i això, no deixa de ser curiós que Espanya continuï en el club dels que reben més del que aporten, deixant les qüestions polítiques al marge. El que vull dir amb això és que alguns Estats que fa un temps van estar a la cua d'Europa, remarcant especialment Irlanda, han sabut administrar bé els diners fins a ocupar posicions capdavanteres en el ranking de la Unió (la renda per càpita a Irlanda ja supera, de llarg, la del Regne Unit), mentre que sembla que a Espanya alguna cosa ha fallat. Si al 2013 la cosa continua així, no valdrà anar a plorar davant la resta d'Estats membres.
5 comentaris:
Hola Narcís.
Molt curiòs i visual el fet que comentes. El cert és que hi han regions i em centraré a Espanya, que per mes diners que hi aboquis sempre continuaràn igual o pitjor, perqué ara s'han acostumat a la subvenció, ja sigui de la UE o de Catalunya.
De tota manera aixó passa per no exigir un plà per invertir els diners que es reben i l'exigència de resultats als governants del país o autonomia, no pot ésser que a Andalucia i extremadura s'hi hagin estat abocant millions de millions d€ des de que varem entrar a la UE i encara estiguin igual quasi que el primer dia, països com Polònia, Txequia, Hongria, etc que acaben d'entrar ja tenen més bona pinta que ells.
A partir que s'acabin els fons estructurals, com s'ho faràn aleshores?
No ens precipitem. La majoria de regions que han passat de vermell a blau no ho han fet per haver crescut mes que la resta; ho han fet perque la entrada de paissos pobres a la EU ha fet baixar la mitjana de la renta per capita.
Irlanda ha crescut de forma espectacular, no es un exemple molt representatiu. I quin es l'altre pais gran que porta creixent anys i anys? Espanya.
Aixo no vol dir que no hi hagi regions que s'hagin tornat adictes a la subvencio, sense dubte... Pero en general Espanya ha pegat un bot.
Sí Roc, ja tinc en compte l'adhesió de nous estats membres, però hi ha estats com Irlanda o Finlàndia que han sabut adaptar la seva estructura econòmica d'arrel agrarista fins a convertir-se en centres especialitzats en alta tecnologia. En canvi, al sud això no ha passat, amb honroses excepcions.
L'Estat Espanyol porta més de 20 anys rebent fons europeus i evidentment que hi ha hagut una millora (només faltaria!), però al meu entendre insuficient per poder ser el màxim de competitius (la mateixa CE va avisar Espanya que havia d'invertir molt més en I+R+D que en "ciment" durant les negociacions). A més, i corregiu-me si no és cert, Espanya rep ara més fons del que l'hi pertocaria segons la mitjana, ja que va pressionar políticament perquè així fos. És el que dic d'anar a "plorar" a Brussel·les evidenciant així una mala administració.
De fet el mateix concepte de "fons estructural" fomenta el fet que hi hagi regions que estiguin estructurades al voltant dels fons, ben cer, no cal anar a España, nom´€s cal veure el sud d'Itàlia i l'estructuralitat de l'endarreriment allà. EL cas d'Irlanda ( i potser el de finlàndia) té molt a veure no nom´€s amb la bona gestió dels fons, sinó també amb altres aliances comercials transatlàntiques, que a Andalusia o a Puglia per desgràcia no són factibles. Cal alguna sortida imaginativa per aquestes regions o ens quedarem així per secula seculorum.
Una abraçada.
Les mesures liberals, aplicades en la seva justa mesura son una bona medecina per zones que necesiten un creixement fort i sostingut.
Si potser destinesim la meitat del que hem destinat al habitatge a I+D+i, en la modernització dels sistemes productius, en la vinculació del mon laboral i l'universitat i sobretot en dotar-nos de una mà d'obra espeialitzada i de qualitat, potser així, amb una mica de temps ens en sortiriem del pou, però falta que els governants siguin valent i ja se sap, aixó costa i molt.
Salut i €
Publica un comentari