GIRONA NECESSITA UN CANVI
Reclamem una entesa CiU-ERC-ICV
Els resultats de les darreres eleccions a la ciutat de Girona han deixat per primera vegada la porta oberta a dues opcions de govern: una encapçalada pel PSC i la seva cap de llista Anna Pagans i una altra encapçalada per CiU, amb Carles Puigdemont al capdavant.
El govern municipal de Girona ha estat ocupat ininterrompudament pel PSC des del 1979. Ha arribat l’hora que les altres forces polítiques tinguin un veritable protagonisme polític.
No defensem simplement una alternança de poder entre PSC i CiU sinó un veritable canvi en la manera de fer política municipal. I estem convençuts que en Carles Puigdemont, pel seu tarannà dialogant i seriós, és qui millor pot liderar aquest canvi.
Volem un canvi que es fonamenti en un acord de govern sòlid i no pas en un simple repartiment d’àrees de govern. En aquest sentit, creiem que el programa de CiU presenta suficients punts de contacte amb els d’ERC i ICV com per arribar a un acord fins i tot amb més facilitat que amb el PSC (que s’oposa, per exemple, a la creació de dues línies de tramvia a la ciutat).
Per tot això reclamem una entesa entre els grups municipals de CiU, ERC i ICV.
Girona necessita un canvi!
12 comentaris:
Totalment d'acord. Fem que aquesta proclama arribi als llocs on ha d'arribar i faci el forat que ha de fer. A veure si per una vegada algun polític ens sorprèn positivament -seria una novetat-. No vull ser tampoc excessivament innocent i carregar la responsabilitat només a Iniciativa. També estaria bé reclamar a ERC que es plantegi seriosament passar a l'oposició en cas que el "pacte a la basca" no fos possible. Si ens ho creiem, creiem-nos-ho fins al final... nedar i guardar la roba està molt bé (no diré que és legítim perquè la paraula ja cansa) però exigim als partits la capacitat de prendre riscos en moments clau. Si el que fa falta és higiene, doncs a totes!
David
El redactat és fatal, com dius, vinculant la persona i el canvi, com si ser una persona dialogant i seriosa ja fos motiu de canvi. Ara que llegint-te i llegint els programes, crec que seria factible, i potser desitjable un canvi a les maneres de fer de tants anys.
A veure què passa.
Veig que en la pàgina del manifest hi han incorporat un formulari on s'hi pot formalitzar l'adhesió.
Gràcies anònim. Ara publico l'enllaç.
L'Olóriz sembla que ha triat la Pagans. Potser el poder dels "capos" fa inviable un tripartit a la basca. Però almenys sembla que ja hi ha veus dins ERC que veuen que el tripartit no els afavoreix gaire.
Girona vol un canvi.
Siguem seriosos. Creieu que poden governar junts Pardo i Albert Riera, per exemple?
Jo crec que sí, amb unes bones negociacions i cartipàs, sí.
Tampoc considero just exigir a Esquerra que, en cas que el possible "pacte a la basca" no funcioni, es quedi a l'oposició. Per què? És que a més de fer-los pagar el marrón (són qui més ha pagat l'imposició montilla) han d'estar al marge de tot?
Jo aposto pel tripartit CiU-ERC-ICV, i si no funciona, que negociïn, però n'estic segur que si no funciona és pq PArdo et co no ho voldran!
Tots aquests convergents que ara estan tan convençuts que cal un canvi perquè són massa anys del mateix govern... també deien al mateix el 2003 quan hi van haver les eleccions al Parlament? I això que en el cas de Girona el PSC ha canviat de candidat mentre a la Generalitat va ser sempre la mateixa persona.
A Girona no han canviat el candidat. Van canviar d'alcalde a mitja legislatura, com a Barcelona, Lleida ... Democràtic però poc ètic. I si 23 anys de pujolisme és dolent, no ho és de socialisme durant 28 anys (32 anys quan acabi la legislatura)? Igual que calia higiene democràtica el 2003, també ho cal el 2007.
I això que sóc convergent no sé d'on ho has tret, senyor anònim. No sóc convergent, només em fa urticària els socialistes catalans.
I a Roses, pacten PP-PSOE-ICV per fer fora CiU. No era tant dolent el PP? O per fer fora CiU sí que val? Quanta hipocresia.
Hola Narcís. Et deixo un eco-meme en el meu blog. No em fallis!
Darrer anònim,
no sé que diuen els convergents, tot i que m'ho puc imaginar, però per part meva t'asseguro que al 2003 era dels que desitjaven el canvi de tot cor. Tenia ganes d'acabar amb la Catalunya dual, però a data d'avui -i com ja han escrit Partal o Marc Àlvaro en els darrers dies- el resultat ha estat precisament el contrari: la Catalunya en singular.
Donaire,
el faré de seguida que pugui. M'anirà bé un divertimento com aquest. Per cert, aquest matí he parlat amb en Joan Vicente i l'he vist feliç com un gínjol, cosa que no m'estranya.
Publica un comentari