Fa molt de temps que no coincidim, però conec a la Núria Pòrtulas des de fa molts anys. Havia anat a classe amb el seu germà Miquel quan feiem EGB, i amb la Núria n'haviem fet alguna per Sarrià. Estic molt lluny de la seva manera de pensar i de fer, però em costa molt creure que la Núria Pòrtulas, la Juanitu que l'hi deiem, sigui una terrorista.
Ahir a la tarda gairebé tot Sarrià de Ter va sortir al carrer per demanar la seva llibertat, inclosos alguns familiars meus que estan molt emprenyats per com ha anat tot plegat, i no és per menys. Que la justícia faci el que ha de fer, però tinc el convenciment que al final tot plegat quedarà en una trista anècdota que ens farà veure, per enèssima vegada, com són de ridículs els cossos de seguretat del país i el poder judicial de l'Estat quan s'hi posen.
Ahir a la tarda gairebé tot Sarrià de Ter va sortir al carrer per demanar la seva llibertat, inclosos alguns familiars meus que estan molt emprenyats per com ha anat tot plegat, i no és per menys. Que la justícia faci el que ha de fer, però tinc el convenciment que al final tot plegat quedarà en una trista anècdota que ens farà veure, per enèssima vegada, com són de ridículs els cossos de seguretat del país i el poder judicial de l'Estat quan s'hi posen.
2 comentaris:
Ho sento Narcis, però m'he perdut la història de la Núria Pòrtulas y no sé de què va.
Celebro la teva solidaritat i la teva valentia. En aquests moments durs que està passant la Núria i la seva família és molt important que la gent del carrer ens hi solidaritzem, malgrat que el nostre pensament estigui allunyat i sigui discordant.
A veure si els Mossos d'en Saura deixen de fer el paperina i es comporten, que tot plegat és per llogar-hi cadires.
Publica un comentari