Aquest dies hi ha certa polèmica al si d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) fruit de l'acostament que s'està produïnt cap a la Internacional Socialista (IS), o el que és el mateix, cap a posicions socialdemocrates. Hi ha qui pensa que és un error, ja que actualment la IS representa posicions de centre-esquerra refractàries cap a les reclamacions de les nacions sense estat com Catalunya, alhora que sota aquestes sigles hi conviuen partits com el PSOE, amb uns posicionaments certament llunyans als d'ERC, per no parlar del Partit Laborista britànic de Tony Blair, que no va dubtar a donar suport a la guerra contra l'Iraq. El màxim avalador d'aquesta redifinició ideològica sembla ser el secretari general republicà, Joan Puigcercòs, que a la passada escola de tardor de Tarragona va afirmar que "ERC sempre ha estat socialdemocrata", unes paraules que encara deuen fer mal d'orella a més d'un. De fet, estatuts en mà, ERC es defineix com un partit d'esquerra "no dogmàtica", és a dir, que a dins seu hi poden conviure persones amb una visió diferent del que significa ser d'esquerres: des de socialistes de la vella escola fins a socialdemocrates, passant per llibertaris, republicans, radicals, etc. De tot menys comunistes. L'actual president republicà, Josep-Lluís Carod-Rovira, deia durant una entrevista que l'hi va fer el periodista Francesc Marc-Àlvaro per al llibre dels 70 anys d'ERC que el referent ideològic és "una esquerra que va beure molt en el que són alguns dels referents de l'univers llibertari o liberal en el sentit més polític del terme, no econòmic". I continua Carod més endavant "(...) Aquesta esquerra liberal i no dogmàtica ha estat maltractada i menystinguda per l'esquerra de tradició marxista i autoritària. (...) A mi m'agrada parlar d'ERC com de l'altra esquerra, l'altra tradició de l'esquerra. Quan cau el mur de Berlín, els únics a qui a l'altra banda del mur no els cau res, perquè no hi teníem res, som nosaltres." Així doncs, lliga aquesta concepció d'ERC com a partit liberal d'esquerres amb una socialdemocràcia que té les seves arrels en el marxisme? Actualment, la resposta no pot ser sinó afirmativa. Ja des de molt abans de la caiguda del mur, des de la dècada dels 70, la socialdemocràcia va fer un viratge vers posicions de tarannà més liberal, vist que les seves solucions clàssiques no podien donar resposta als canvis econòmics, socials, polítics i culturals que s'anaven produïnt; uns canvis que s'han anat accelerant en els últims anys, amb l'avanç de la globalització. La socialdemocràcia entra en una profunda crisi ideològica de la qual encara no ha sortit. Durant el trànsit de segle, apareix molta literatura que té com a objectiu reformular la socialdemocràcia, i per extensió tota l'esquerra, per adaptar-la als nous temps. Potser, qui ha fet més fortuna ha estat l'anomenada Tercera via del sociòleg anglès Anthony Giddens, tot i que de terceres vies n'hi ha moltes i diferents depenent de l'estat en qüestió, ja que la cultura política de cada territori té molt a veure amb la reformulació que es fa. Tot i això, i amb l'excepció manifesta de França, l'estatisme clàssic de la socialdemocràcia és abandonat progressivament, i s'avança cap a posicions social-liberals, on es dona un paper més important a la societat civil i a la responsabilitat individual. Sembla doncs, que almenys sobre el paper, això és un acostament a l'esquerra que segons Carod representa ERC. Personalment, no crec que això sigui realment així, ja que en realitat ERC ha mantingut uns posicionaments polítics més intervencionistes que la socialdemocràcia. Una paradoxa, doncs: l'esquerra liberal ha estat més estatista que l'esquerra socialdemocrata. En definitiva, penso que ERC ha de començar a reflexionar sobre si la seva estratègia político-ideològica és viable per als nous temps, i en aquest sentit l'acostament al que defensa la IS em sembla positiu. És un fet que l'estat no pot oferir amb garanties tot el que la societat demanda, i és moment de trencar dogmes ideològics caducs, com ara la naturalesa intrinsecament malvada dels mercats. L'estat no ho pot fer tot, però tampoc ha de desaparèixer o ocupar-se unicament de la seguretat i poca cosa més com vol la dreta neoliberal. Tornant a Francesc-Marc Àlvaro, aquest periodista comenta de manera molt encertada que "Avui el debat entre els que volen desmantellar sense miraments l'estat del benestar i els que volen redimensionar per conservar-lo, no és un debat entre liberals purs i estatalistes intervencionistes, sinó un debat entre autoritaris del mercat i liberals socials". Com deia l'enyorat Victor Alba, l'esquerra no s'entén sense la lliberat i la igualtat. Cal valentia per afrontar el canvi històric que estem vivint, i per això es necessiten noves (velles) receptes.
